Montserrat, un episodi més

Després de les «disculpes» –sense dimissió– expressades per l’abat de Montserrat, Josep Maria Soler, en relació als episodis de violència sexual coneguts no podem fer cap altra cosa que corroborar, una vegada més, que no s'entén el caràcter estructural d’aquesta violència.

Amb paraules estudiades i cuidades, el seu discurs torna a apel·lar –subtilment– al concepte de la «poma podrida». Com si parléssim de fets ocasionals, perpetrats per homes malalts que cal perseguir i erradicar. És evident que els abusos sempre són portats a terme materialment per homes –religiosos en aquest cas– individualment, però l’arrel d’aquesta violència és estructural i la naturalesa de l’abús no és sexual sinó de legitimació del poder. L’Església és una de les institucions que millor encarna aquesta construcció patriarcal. Parlem d’una estructura rígidament jeràrquica, liderada únicament per homes, que en nom d’una divinitat sempre masculina justifica qualsevol acte o omissió.

És per això que quan l’abat parla d’introduir mecanismes de control per evitar els abusos sexuals a menors omet que de mecanismes han existit sempre, però tenen per objectiu mantenir l’‘statu quo’ dins l’Església i el poder de l’Església dins la societat; no protegir la infància, l’adolescència o qualsevol altra persona que pugui estar vulnerabilitzada per la institució. No oblidem aquí la gran invisibilització que han sofert les dramàtiques violències sexuals viscudes per dones en el si de l’Església al llarg de segles. Per aquesta raó em costa enormement creure que proposaran altres mecanismes que desemmascarin aquesta estructura perversa.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Montserrat és un episodi més dels que –afortunadament– van sortint a la llum relacionats amb l’Església catòlica arreu del món. No té a veure amb el país on es produeix, ni amb la seva cultura ni amb la seva política. Va molt més enllà. És important que ho recordem, important que evitem caure en mirades indulgents perquè «aquests són nostres», els d’aquí.

Psicòloga social.