Una rendició disfressada d'acord
Els jocs secrets de Trump amb els talibans
El president necessita oferir un èxit als seus electors però els atemptats l'han obligat a frenar
eeuu opinion
L’explosió, dijous passat, d’un cotxe bomba a prop de l’Ambaixada dels EUA a Kabul, que va matar un soldat nord-americà, un altre romanès i deu civils afganesos, va treure a la llum la reunió secreta que Donald Trump tenia prevista diumenge amb els líders talibans a Camp David. Després de 18 anys de guerra, uns 20.000 afganesos morts cada any, segons la Brookings Institution, i centenars de milers de milions de dòlars gastats, els EUA havien acceptat l’oferta dels talibans per retirar-se de l’Afganistan. El «principi d’acord», anunciat el 2 de setembre, no garantia la pau al maltractat país, però pretenia reduir la violència tan bon punt les tropes estrangeres abandonessin el territori afganès.
El mateix Trump va anunciar dissabte amb un tuit que cancel·lava la visita dels insurgents afganesos, que hauria precedit la firma de l’acord ideat pel nord-americà d’origen afganès Zalmay Jalilzad, que va ser ambaixador a l’Iraq i l’Afganistan i des del 2018 enviat especial de la Casa Blanca per a les negociacions de pau. Els talibans van impedir que el Govern de Kabul, que consideren un «titella nord-americà», participés en les converses.
Els hereus del mul·là Omar –que controlen gairebé la meitat del país, tot i que cap gran ciutat– creuen que tenen la paella pel mànec. Ells no tenen pressa, Trump, sí, perquè les eleccions a la Casa Blanca s’acosten i necessita mostrar algun ‘èxit exterior’ després dels fracassos del mur de Mèxic, del pla de pau per al Pròxim Orient i els nuvolots que planen sobre l’economia per la guerra comercial amb la Xina. En contra del Pentàgon i de forma unilateral, el president va dir el desembre passat que aviat reduiria en un 50% la presència militar nord-americana a l’Afganistan, la qual cosa va motivar la dimissió del llavors secretari de Defensa, James Mattis.
George Bush va rebutjar qualsevol conversa amb els talibans, que governaven Kabul quan es van produir els atemptats de l’11 de setembre del 2001, i va envair el país asiàtic amb la promesa d’alliberar les dones del burca i implantar la democràcia en una nació gairebé feudal, que és un trencaclosques de lleialtats tribals i ètniques. Barack Obama va iniciar els contactes amb els insurgents, però els va interrompre per l’oposició obtusa del seu aliat, el Govern afganès. Trump, que sempre es va oposar a aquesta guerra, estava disposat a acceptar una rendició disfressada d’«acord» per oferir-la als seus electors, que rebutgen els conflictes exteriors tant com recolzen el mur a la frontera amb Mèxic.
Les condicions
Del pacte només es coneix el que va dir Jalilzad, després que el dia 2 entregués una còpia del text al president Ashraf Gani. Pel que sembla, durant cinc mesos havien d’abandonar l’Afganistan uns 5.000 nord-americans i uns altres 3.000 soldats de l’OTAN i se cedirien cinc bases militars. Això suposaria reduir en un 40% els 20.000 uniformats estrangers desplegats en l’actualitat, dels quals 14.000 són nord-americans, amb la qual cosa es tornaria a les xifres deixades per Obama al final del seu mandat.
Dues de les tres condicions exigides pels EUA per iniciar les converses de pau –afavorides per Qatar i amb el recolzament del Pakistan i la Xina–, no s’havien complert: que no hi hauria retirada de tropes fins que no es firmés un alto el foc i que el Govern de Kabul seria una de les parts negociadores. Els talibans només s’havien compromès que l’Afganistan no torni a servir de base a les organitzacions terroristes que volen atacar els EUA i contenir la violència per assegurar una retirada pacífica.
Notícies relacionades«Si no poden acceptar un alto el foc durant aquestes importants converses de pau, i fins i tot maten 12 persones innocents, llavors probablement no tinguin el poder de negociar un acord significatiu», va dir Trump en un dels seus tuits. El mateix dia que es va anunciar «el principi d’acord» un camió bomba a prop de la zona de Kabul on viuen els estrangers va causar més de 30 morts i un centenar de ferits.
Els EUA s’hauran d’implicar amb més fermesa si volen aconseguir un cessament de la violència entre el Govern afganès i els seus arxienemics talibans i sustentar-ho amb què les dues parts comparteixin el poder perquè el país no s’enfonsi en una guerra civil més profundaquan se’n vagin les tropes de l’OTAN. Mentre els afganesos continuen esperant la seva anhelada pau, una bona part de la classe política de Kabul està concentrada en les eleccions presidencials del 28 de setembre, en què Gani opta a un segon mandat de cinc anys. No es descarta cap altre endarreriment dels comicis, que ja s’han ajornat dues vegades per una reforma de la llei electoral i la falta de preparació per celebrar-los.
