La foguera

La virtut de les gallines

Aquestes famoses veganes que separen els ocells de corral per evitar violacions no estan boges, són el signe dels temps

1
Es llegeix en minuts
huevos

huevos

Avui sabem que les gallines no són tan punyeteres com diu la facècia, però oblidem que aquestes famoses veganes, que les separen dels galls per evitar violacions, no estan boges. S’està boig quan, com Galileu, es rema contra el criteri. S’està boig quan es viu en l’heretgia i es persevera en l’error. Aquestes veganes, en contra del que sembla, són el signe dels temps. Els animals són com nosaltres, i tenen criteri.

La prova és que, aquest agost, un home va denunciar un corb a Coussay-les-Bois perquè l’ocell l’havia atacat. I a Hamoir, un mes abans, un altre va denunciar unes vaques perquè els seus mugits malenconiosos el despertaven a la nit. I un altre judici, molt mediàtic a França, gairebé tant com el de Dreyfus, va fer seure a la banqueta un bonic gall, de nom Mauricio, acusat de molestar una parella amb els seus cants.

Si els animals són innocents, poden defensar-se i no tenen res a témer d’un judici. Passa el mateix amb ells que amb els pecadors, i si girem la vista a la resplendor de l’Edat Mitjana, enfosquida tant temps per la infame Il·lustració, ho entendrem. Llavors es jutjava, com avui, els animals. Jean Delumeau explica que un burro va haver d’enfrontar-se a un tribunal per mossegar el seu amo, i que unes ovelles van suportar el mateix per negar-se a donar prou llana. Com els testimonis de les bèsties no van ser convincents, les van condemnar a mort. ¡De manera que eren culpables!

Notícies relacionades

Per fi, al cim dels segles, les aigües tornen al seu curs i ens alliberem dels dimonis de Voltaire i d’aquest opressiu mastodont, l’estat liberal. Per fi girem la vista on correspon i apreciem la brillantor de les ordalies. En aquells judicis, com en els que ens agraden avui, l’heretge demostrava la seva innocència si no cremava a sobre de les flames. 

No calia preocupar-se. Si l’acusació era falsa, Déu el mantindria viu en els troncs encesos. Mai va passar en aquells temps, com no passa ara, que un innocent acabés cremat.