1
Es llegeix en minuts
Barcelona contaminada.

Barcelona contaminada. / ARXIU / DANNY CAMINAL

L’altre dia pensava que 'El vertedero de Sao Paulo', la cançó que Astrud va publicar el 2007, podria ser un bon himne sobre l’amenaça del canvi climàtic. Tot i que la lletra recorda que alló no és una metàfora, sinó que estan parlant realment de l’abocador de Sao Paulo, la llista de coses que s’hi poden trobar funciona precisament com una metàfora del desastre climàtic. «¿Cuántos filtros para el grifo de carbón activo hay, cada uno en su funda, en el vertedero de Sao Paulo?», es pregunten.

El desastre climàtic és un element essencial de debat a tot el món menys a Espanya

Notícies relacionades

M'hi feia pensar l’última novel·la de la narradora Lucy Ellmann, ‘Ducks, Newburyport’. És el sisè llibre d’Ellmann, però aquí no se n’ha traduït cap i és poc probable que ara tingui més sort. Les seves opcions passen per guanyar el premi Booker, del qual és finalista, i fins i tot amb aquest èxit afegit no seria fàcil: el llibre fa més de mil pàgines i es llegeix com una frase contínua. La seva prosa desenvolupa el corrent de consciència d’una mestressa de casa d’Iowa: explica el que li passa pel cap, tant si té a veure amb la seva família, la mort de la mare, un viatge a París o el germà de Kim Jong-un. És igual: la lectura d’un fragment de 100 pàgines m’ha fet entendre que el que és important sobretot és el fil aleatori dels pensaments, de quina manera aquestes frases funcionen com indicis d’una vida completa, senyals que ens situen en una realitat compartida.

Al centre d’aquesta realitat hi ha, és clar, el desastre climàtic. De quina forma en som víctimes i ens estem acostumant a viure en un estat d’alarma constant. «Ningú arregla res», escriu la narradora. «El fet que la sal marina ara conté microplàstics (...), a vegades penso que avui dia la gent deu ser la més trista de la història, perquè sabem que ho hem fet malbé tot, fins i tot probablement els geranis». Fa temps que la qüestió climàtica s’ha convertit en un element essencial de debat –sobretot a la vida política, arreu del món menys a Espanya, on la indecisió del futur govern ho tapa tot. Sembla que no sàpiguen fer dues coses alhora.