Míster Heidecker, el revulsiu perfecte

Vaig veure el tràiler de 'Mister America' i se’m va desbocar el cor. En un moment en què les nostres expectatives estan tan dirigides, en què la nostra atenció està segrestada per les pel·lícules grans i les polèmiques de la setmana, és fàcil oblidar que gratificant que és tenir notícies d’algú a qui admires i que està fora de tot això. Ho vaig recordar amb l’avançament de 'Mister America', sàtira política escrita i protagonitzada per un dels creadors que més respecto: Tim Heidecker. En unes setmanes plenes de controvèrsies entre absurdes i ridícules, em semblava oportú dedicar-li un article perquè tant la seva obra –inabastable i heterogènia– com la seva actitud com a personatge públic són un revulsiu a la inèrcia i l’ofuscament dels temps.

Vaig arribar a ell per un dels meus programes d’humor favorits: 'Tim and Eric Awesome Show, Great Job!'. Si ja fa anys em van seduir la barra i la llibertat amb què ell i el seu soci, Eric Wareheim, dominaven l’humor (forçant-lo sense por que ens esclatés a la cara), imaginin-se ara. I no vaig tardar a comprovar que si entres al seu món (i el dels seus socis, els immensos Wareheim, Gregg Turkington i John C. Reilly) ja no en surts. No vull fer una versió alternativa de la seva pàgina de Viquipèdia, però sí reivindicar un creador que admiro per mil raons. Una és aquesta gosadia amb la comèdia, tant si escriu com si dirigeix o interpreta (el seu treball a 'The Comedy', de Rick Alverson, és d’una generositat inaudita). Una altra, la seva actitud gens esnob i molt kamikaze amb l’audiovisual. Busca obsessivament nous formats, i ha dissenyat un univers creatiu personal fascinant ple de vasos comunicants inesperats (entre sèries i xous de televisió i internet, 'podcasts’, directes, cameos). Una tercera és com n’és de crític amb el circ cinematogràfic, cosa que inclou el servei mediàtic: el repàs que fa a la crítica a 'On Cinema' és meravellosa. I acabo destacant el seu compromís amb la realitat a l’exercir de valuós prescriptor en xarxes socials i utilitzar l’humor per convertir-se en un afilat cronista del present polític. Quan l’actualitat es torna entre poc i gens estimulant, val la pena fugir i quedar amb creadors així.