La inseguretat a Barcelona

¿Risc de morir d'èxit?

Barcelona necessita coordinació institucional per aturar la sensació d'inseguretat

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp48719810 grafcat1229 barcelona 20 6 2109   mas del mil efectivos del 190903171812

zentauroepp48719810 grafcat1229 barcelona 20 6 2109 mas del mil efectivos del 190903171812 / Alejandro Garcia

Al juliol em va sorprendre que l’enquesta de l’Ajuntament indiqués que la seguretat era el problema que més preocupava els barcelonins (27,4%). I la inquietud s’havia multiplicat. L’estiu no ha sigut tranquil i el nerviosisme s’ha disparat, en especial en alguns barris. L’enquesta diària d’EL PERIÓDICO i Josep Cuní de dimarts -un bon termòmetre sense pretensió científica- mostrava que els barcelonins es divideixen per la meitat entre els que consideren la ciutat segura o insegura.

El més preocupant és que diaris rellevants, com l’alemany 'Spiegel', parlen d’inseguretat a la capital catalana. I un agut viatger francès em diu que en les seves vacances a l’Argentina -on no falten problemes- el van sorprendre titulars alarmistes sobre Barcelona.

Barcelona és una ciutat d’èxit que ha sabut sortir airosa, no indemne (vam perdre l’Agència Europea del Medicament) de la crisi política. Una prova és que la contractació d’oficines ha pujat un 30% en el primer semestre, fins a 256.000 metres quadrats, i que el 48% es deu a empreses estrangeres. Anna Gener (Aguirre Neuwman) afirma que Barcelona té una “resiliència imbatible”.

¿Pot ara la inseguretat danyar aquesta resiliència interna i externa? La realitat diu que no. La inseguretat ha crescut, però Barcelona continua sent una ciutat segura. El nombre d’homicidis –malgrat l’agost– és similar al de Madrid. El que hi ha hagut és un augment dels furts i dels robatoris amb violència que s’han d’aturar. Les causes són diverses. Una és el mateix èxit que ha disparat el nombre de turistes (superior al de Madrid) i que la converteixen en un pol d’atracció per a delinqüents a la recerca de destí.

Una altra és la sentència del Suprem que impedeix l’entrada a la presó dels autors de petits furts –per més reincidents que siguin– i que així tenen una certa impunitat. Poden ser detinguts una vintena de vegades i res. L’informe recent del penalista Emilio Zegrí assenyala també la falta de jutjats especialitzats. Solucionar aquest problema implica una capacitat de ‘lobby’ de Generalitat i Ajuntament sobre el poder judicial i el Govern de Madrid que –per causes diverses– ni existeix ni es treballa.

Notícies relacionades

I hi ha culpa de Torra i Colau. La responsabilitat policial correspon als Mossos, que han patit els problemes coneguts. I Barcelona no ha sigut la prioritat de la Generalitat, que tampoc ha pogut incrementar les plantilles. A més, no hi ha hagut pressió efectiva d’Ada Colau, sense gaire estima a la seva Guàrdia Urbana i poc atenta a la invasió del carrer per manters, que no són un problema de seguretat, però sí de no-respecte a la llei i al comerç. Mal caldo de cultiu.

¿Generalitat i Ajuntament han oblidat la seguretat? No, però... Ara els professionals –Mossos, Policia Nacional, Guàrdia Urbana– estan reaccionant. La recent operació conjunta sobre els carteristes del metro ho testifica. Per aquí s’ha de continuar. Ho exigeixen els drets de les persones i el bon nom de Barcelona que no pot morir d’èxit (l’atractiu turístic) i del xoc institucional.