Anar al contingut

Al contraatac

"Sigue jugando"

"Sigue jugando"

Najat El Hachmi

Tot apunta que ens tocarà tornar a jugar amb les paperetes per veure si tenim sort i ens emportem el premi gros, que seria que Espanya tingui, d'una vegada per totes, un govern

Tots aquells que no han comprat mai un rasca rasca ni han viscut l’època en què a les bosses de patates fregides hi anaven cartonets que s'havien d'unglar per descobrir si t'havia tocat un premi, ara tenen l’oportunitat de viure una emoció semblant a les urnes. Van votar un primer cop, els va sortir “sigue jugando”. Van votar ne un segon cop i el premi va ser una trista bossa de patates, uns mesos curts de govern que amb prou feines ens vam acabar. Ara, vist que el tòrrid mes d’agost no ha donat cap fruit visible, tot apunta que ens tocarà tornar a jugar a la loteria de les les paperetes per veure si, d'una vegada per totes, tenim sort i ens enduem el premi gros. El premi gros, per si el símil no es prou clar, seria que Espanya tingués, d'una vegada per totes, un govern que es posés a treballar i no ens demanés, una vegada i una altra, que ens tornem a empassar 15 dies de campanya indigesta, tota la precampanya prèvia i una llarga espera d’inoperància, estancament i falta de polítiques reals. És a dir, deixar en 'stand by' problemes de primer ordre que tenen un efecte concret i notori en la vida de les persones, per no parlar dels elefants a l’habitació.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Sabem que les formacions polítiques implicades tenen les seves raons, els seus arguments i motius de pes per no posar-se d’acord però els ciutadans normals i corrents, els que es lleven i van a treballar, o no perquè no tenen feina, els que fan sumes i restes per arribar a final de mes, els que es passen la vida posant-se d’acord amb persones amb qui no s’entenen perquè impera la necessitat de continuar vivint, de resoldre qüestions fonamentals, a tots aquests també a tota la resta de votants, ens costa molt i molt entendre la situació actual. Ens costa comprendre que a hors d'ara no siguin capaços de posar-se d’acord. Ens són ben iguals les baralles, qui ha dit què i qui és el dolent de la pel·lícula. No ho entenem i no ho entendrem. De la feina per fer n'hi ha molta, pinta que la tardor serà extremadament delicada i tot i això a hores d'ara res no fa pensar que sortiran de l'atzucac. No sé si és una crisi dels 40 endarrerida de la democràcia espanyola o la falta de cultura pactista després de dècades de bipartidisme però els ciutadans ja hem parlat, ja hem rascat i no sabem si hem guanyat o no, però ens emprenyaria molt que ens diguessin “sigue jugando”. Nosaltres ja hem fet la feina, ara els toca a vostès.