L'assetjament sexual

Abans

Ara el dit apunta cap a l'agressor, no cap a la víctima

1
Es llegeix en minuts
Protesta a Pamplona després de la violació col·lectiva a una jove durant els Sanfermines de l’any passat.

Protesta a Pamplona després de la violació col·lectiva a una jove durant els Sanfermines de l’any passat. / VILLAR LOPEZ

Hi ha paraules que em fascinen, com l’adverbi "abans". No és que sigui polisèmica, queda clar que “abans” indica una cosa que passava en el passat i que ara no passa, però té la gràcia d’una certa indeterminació sobre en quin moment precís es va produir el canvi. I la utilitzem molt: "Abans que ens coneguéssim", "Abans sortíem més", "Abans es podia passejar per la Rambla X"... i la millor: "Abans tot era diferent" (aquesta té la gràcia de la triple indeterminació: l’abans, el tot i el diferent). Llavors, em pregunto, ¿el present és quan es pren consciència del passat? ¿És l’abans qui fa de frontissa?

Potser era aquesta la idea que tenia al cap Plácido Domingo quan, per defensar-se de les acusacions d’assetjament sexual  que li han fet nou dones, va dir: «Les regles i estàndards pels quals som mesurats avui, i és així com ho hem de fer, són molt diferents de com eren en el passat». Ahà. Les normes "abans" eren unes altres. És clar que hi ha contextos socials i històrics canviants. I corpus legals que evolucionen per augmentar la protecció de les persones davant abusos de tota mena. Però penso que no hi ha un temps verbal que es pugui conjugar contra el que ha de ser el comportament correcte per un mateix. Hi pot haver penediment, perdó i reparació, que ja és prou difícil, però prou que ho sabia ell, com tants d’altres, que no havia obrat bé.

Notícies relacionades

Mentre segueixen les agressions, com una sagnia constant, i creixen les denúncies, afortunadament, em colpeix el cas de Clàudia Climent, la periodista que va ser agredida durant la jornada castellera de Sant Fèlixagredida durant la jornada castellera de Sant Fèlix. La sento explicar que enmig de l’agressió, de l’acusat i dels que li seguien la veta, segueix fent la seva feina i que només quan arriba a casa pren consciència del que ha passat, es passa una bona estona plorant i torna a sortir per denunciar-ho.

Potser "abans" hauria callat, perquè "abans" hagués quedat assenyalada, i ara el dit apunta cap a l’agressor, no cap a la víctima. ¿Abans? ¿Abans de què? Abans de tot el que ens ha dut al mai més, a cap de nosaltres, enlloc.