Colau i els vídeos

A Barcelona ha augmentat la inseguretat. No fa falta recórrer a estadístiques ni a titulars ni als nombrosos vídeos que circulen per la xarxa, la majoria dels veïns coneix algú o ell mateix ha patit una agressió. Ada Colau l’encerta a l’assenyalar la Generalitat per la infradotació de Mossos a la ciutat durant els últims anys, tot i que obvia la poca valoració inicial del seu govern municipal cap a la Guàrdia Urbana. La llista de desencerts és llarga i la solució implica tots els agents polítics, judicials i policials.

Barcelona no és el caos que alguns dibuixen, però quan la inquietud està a flor de pell, la capacitat balsàmica de les paraules és limitada. El problema no deixarà de canviar i crear nous conflictes. Convé estar atents a la reacció ciutadana. Els mòbils s’han convertit en una arma de defensa. Circulen innombrables vídeos d’agressions compartits per veïns. No es tracta de criminalitzar-los, tenen voluntat de protecció. Però aquestes imatges augmenten la inquietud, la impotència, la ràbia. Són armament per a l’extrema dreta i caldo de cultiu per a rèpliques violentes.