'Barcelona pool vil·la'

Cinc de la matinada al tranquil barri del Farró, entre Sarrià i Gràcia. Un grup de turistes acaben la nit de festa llançant-se a la piscina de la casa que han llogat. Una “pool villa” segons la descripció de la web on s’anuncia. Es lloga, legalment, per un màxim de 12 persones i el seu punt fort és precisament la piscina. Les opinions sobre l’allotjament ja deixen clar que l’interior de la casa no destaca pel seu bon estat.

Les inquilines es llancen a la piscina com si fossin les dotze del migdia, criden i riuen. Trenquen el silenci que hi ha en una illa de cases on pràcticament no hi ha circulació, on no hi ha ni bars i on ningú més te piscina. La paciència dels barcelonins a vegades em sorprèn. Al cap d’una estona de “pool party” un veí els demana “si vous plait” que callin i un altre amenaça amb trucar a la policia. Elles callen durant uns minuts i canvien els crits i l’aigua per la música. Cap altra veí diu res més, la policia no arriba i la festa s’acaba quan elles cauen rendides. 

Notícies relacionades

Barcelona demana que les llicències de pis turístic siguin temporals i revisables

¿Per què es protegeix els fumadors?

Resignació i indefensió veïnal absoluta. Les turistes marxen però n’arriben més. Aquest cop son unes portugueses que celebren un comiat de soltera. Acaben la calorosa nit de la mateixa manera, a l’aigua i l’endemà, els veïns podran seguir amb tots els detalls l’actuació estel·lar i aquàtica del 'boy' que han contractat. L’arribada del mal temps és la única esperança pels que pateixen els efectes d’aquest apartament turístic amb llicència, però que ho te tot perquè es converteixi en una molèstia. Una piscina, capacitat per grups i preu econòmic, ideal per festes. 

Els veïns poden trucar a la policia i poden fer arribar queixes a l’Ajuntament, però cap d’aquestes solucions serà immediata ni els permetrà dormir aquella nit o la següent. Un apartament no és com un hotel, on pots trucar a la recepció perquè els de l’habitació del costat fan massa soroll. Potser aquesta, una macrorecepció on els barcelonins poguessin queixar-se i fer arribar als propietaris les incomoditats que provoquen els seus negocis en temps real, seria una bona solució. Postals d’estiu, que sortosament s’acaben, benvingut setembre!