La veu imprescindible

-“Però, llavors... ¿on queda el periodisme?”

-“El periodisme ja és història, fill”

Aquesta afirmació no forma part de cap distopia; reflecteix –per desgràcia– una veritat absoluta per a bastanta gent, inclosos alguns professionals. Però com que l’estiu és una font màgica per recarregar les bateries de l’optimisme, aprofito aquest retrobament amb els lectors d’EL PERIÓDICO per desmuntar la bola; o almenys per intentar-ho.

No es tracta d’un exercici de cofoisme corporatiu, sinó dela urgent necessitat de reivindicar un ofici indispensableper a un ecosistema cívic i democràtic com el que –malgrat totes les penes– continuem habitant. Explicar a la gent coses que li ocorren a la gent i treure a la llum el que algú vol ocultar continuen sent tasques indispensables per conservar-lo. Però perquè això funcioni es necessiten dues coses: el compromís ètic –exercit diàriament– dels periodistes i la confiança –acompanyada de pensament crític– dels ciutadans. No s’hi val vendre qualsevol moto per interessos espuris, ni tampoc empassar-s’ho tot sense queixar-se. Però estem en un moment on les dues actituds són norma de comportament; i així ens va.  A tots.

No sé si han tingut oportunitat de seguir ‘The loudest voice’ (‘La veu més alta’), una sèrie basada en el creador de Fox News, el canal de notícies que des de 1996 exerceix com a braç armat dels conservadors més ultres. Es deia Roger Ailes i cria malves des de fa un parell d’anys, tot i que abans de dinyar-la va caure amb estrèpit al descobrir-se-liuna carrera salvatge com a depredador sexual.

Notícies relacionades

Roger Ailes: el depredador sexual de la tele

Testosterona antiprocés

Un paio llest, amb una al·lèrgia ferotge a qualsevol cosa que fes olor de progressisme, Ailes ha sigut un dels assessors polítics i dels executius de televisió més influents en la història dels Estats Units de l’últim mig segle. Fins i tot el fenomen –o el monstre– Trump porta també la seva firma perquè Fox News va posar tota la carn a la graella perquè arribés a la Casa Blanca. El fragment de conversa que reprodueixo correspon a aquesta sèrie i a un moment en què Ailes surt per la tangent quan un periodista xitxarel·lo que ell mateix ha contractat li planteja dubtes davant dels seus evidents intents de manipulació en un diari local.

Em permeto recomanar-los aquesta sèrie, perquè més enllà de la sospitosa beatificació del magnat Rupert Murdoch –que va ser qui li va encarregar el projecte d’un canal de notícies– permet descodificar algunes claus del nostre paisatge social i mediàtic: ira, sectarisme, enfrontament, mentides... Ailes es va proposar canviar el món i ho va aconseguir; cap a malament. He tornat de les vacances més convençut que mai que cal rebel·lar-se contra això. Sí que es pot. I es deu.