Anàlisi

Una tardor turbulenta

Quan el món i Europa es constipen, Espanya s'endinsa inconscient en un insensat clima de repetició electoral

3
Es llegeix en minuts
zentauroepp49641631 opinion maria titos190831152909

zentauroepp49641631 opinion maria titos190831152909

Ningú sap què passarà el quadrimestre que comença, però segur que serà complicat i turbulent. Hi hainputs negatius, i també positius, però bastants menys. El pessimisme radical és, doncs, precipitat.

La presidència de Trump de l’'America first' i la pulsió proteccionista amenaça l’ordre polític i econòmic mundial. Ho va donar a entendre la setmana passada el president de la Reserva Federal americana, Jerome Powell, al dir que els bancs centrals no tenen la recepta per corregir els efectes negatius de les guerres comercials. Conseqüència: Trump va tuitejar que no sabia si el gran enemic d’Amèrica era el president xinès o Powell, a qui ell mateix va elegir per presidir la Fed i que no ha sigut submís. Costa pensar que, amb aquest patriarca, el món pugui rodar bé.

Però el cap de setmana passat la reunió anual del G-7, rellevant en la governança mundial, va ser millor del que s’esperava. Trump va rebaixar el seu discurs contra la Xina, Macron va aconseguir suavitzar una mica les tensions i no va acabar com el rosari de l’aurora de l’any passat al Canadà. Potser Trump es desdirà –la incoherència és la seva senya d’identitat– però no va voler trencar la porcellana del G-7, que, tot i que té seriosos problemes –l’absència de Rússia i la Xina–, ajuda a encarrilar crisi. ¿Creu que el G-7 del 2020, a Florida, li pot servir a la seva campanya presidencial?

El 'brexit' definitiu

Biarritz també ha posat en relleu que Europa segueix i que Macronpot ser una veu respectada,al costat de la cancellera Merkel, que està en la seva última etapa. Però la seva retirada i la possible recessió alemanya per la caiguda de les exportacions (el 47% del seu PIB) no són bones notícies. Alemanya és la locomotora d’Europa, i Merkel, una europeista convençuda. Per això preocupen les eleccions d’aquest diumenge en dos 'landers' de l’est –Saxònia i Brandenburg–, ja que en tots dos la ultradretana i antieuropeista Alternativa per Alemanya pot ser la primera o la segona força, i desplaçar la CDU i l’SPD.

Espanta el fonamentalisme de Boris Johnson i també, encara que menys, les eleccions de demà a l’est d’Alemanya

Però el més imminent i aparatós és l’aposta de Boris Johnson pel ‘brexit’ definitiu, encara que sigui sense acord, el 31 d’octubre, cosa que tindria greus efectes econòmics. El nacionalisme primitiu del conservador Johnson pesa més que els interessos del món econòmic i financer i l’incita fins i tot a violentar les normes al país que va ser el bressol del parlamentarisme. Que a la Gran Bretanya tingui tanta empenta el nacionalisme populista i de rivets autoritaris –en part per l’extravagància de l’esquerra laborista de Jeremy Corbyn– fa pensar. 

I la sortida de la Gran Bretanya, quan s’acabi d’estrenar la nova Comissió de Brussel·les, seriauna potent pastilla depressiva per a la UE. Excepte que una difícil aliança de laboristes, liberals, verds, nacionalistes escocesos i conservadors moderats aconsegueixi parar els peus a Johnson, que admira Churchill, però pot aconseguir al contrari. Churchill va salvar Anglaterra i Europa. Johnson les pot desmantellar. 

Però la pneumònia alemanya i el càncer anglès tenen contrapunt italià. Allà l’extremista Salvini, que volia forçar eleccions anticipades per obtenir «plens poders» a l’estil de Mussolini, ha sigut frenat per un gens fàcil pacte dels populistes esquerranosos de 5 Estrelles (amb molts més vots i menys veneçolans que Podem) i l’esquerra clàssica socialdemòcrata. Que a Itàlia el populisme antieuropeu de Salvini perdi no compensa les altres coses... però recompon una mica.

En aquest context la situació espanyola, amb una economia que creix, però es desaccelerarà i amb una possible paràlisi política si s’han de repetir eleccions, no és encoratjadora. ¿S’han de repetir? Amb un PSOE sense alternativa però amb només 123 escons, un Rivera que transita del liberalisme al fonamentalisme antisanchista, un Pablo Iglesias que no mira ni a Portugal ni a Dinamarca sinó a la vicepresidència, i un PP que creu que això del PSOE amb Rajoy del 2016 no és moneda de curs legal, és bastant probable.

Falta de responsabilitat

Notícies relacionades

Algú m’assegura que a la Península falta responsabilitat pertot arreu menys per una, Urkullu. Però el PNB és petit i no es pot votar ni a Madrid ni a Barcelona. Exageren, però és cert que el ‘lehendakari’ va estar més disposat a investir Rajoy que el PSOE. I ara a Pedro Sánchez que el PP. Sorprenent.

I la paràlisi de Madrid enverina Catalunya. En plena campanya electoral –si les eleccions es repeteixen– arribarà la sentència del Suprem contra els dirigents independentistes. ¿L’haurà d’administrar un Govern en funcions? Encara que a Washington el patriarca fos un altre, aquí la tardor seria turbulenta.