El descrèdit de Catalunya

Catalunya no es troba en un bon moment i ho sap. També ho saben Espanya, que tampoc està com per tirar coets, i la comunitat internacional. Això fa psicològicament molt mal perquè els catalans sempre hem viscut pendents –i orgullosos– de com se’ns veia perquè sabíem queprojectàvem una imatge positiva de societat viva, rica, culta, dinàmica i amb una interessant personalitat pròpia. Ara no és així. Ens veuen conflictius, desunits, primmirats. És perceptible certa frenada en la prosperitat i un tret a l’alça en la desigualtat, un Govern propi inoperant i una presidència de la Generalitat desprestigiada. Per dir-ho d’una forma fina: Catalunya ha perdut encant.

La política hi té molt a veure. Vist des de l’exterior ja s’ha perdut un cert sabor èpic que creava la propaganda que ens venia com a protagonistes d’un bonic procés a la recerca de la independència. Ara la comunitat internacional ja coneix que això es feia contra la voluntat contrària de la majoria i vulnerant lleis aprovades per tots. També sap que el judici que al principi va cridar tant l’atenció el que intenta és castigar fets tècnicament delictius i no idees, ja que les idees independentistes viuen a la llum del dia des de fa molts anys i fins i tot governaven sense problemes abans d’aquells fets presumptament delictius. Els desmesurats excessos puntuals de la policia espanyola van quedant al seu lloc passant perquè altres policies d’altres països els han normalitzat traient-los originalitat i força perquè fan contínuament i desgraciadament el mateix en altres democràcies, com hem vist aquesta mateixa setmana a Biarritz-Baiona a l’actuar contra el mur cívic més o menys pacifista que protestava pel deteriorament del clima.

Notícies relacionades

La BBC i 'Der Spiegel' destaquen l'augment de la delinqüència a Barcelona

Naturgy: no tots els fons són iguals

Barcelona també contribueix a la imatge declinant. Possiblement per mala voluntat política, el Govern espanyol del PP va retallar sensiblement en el seu moment el nombre d’agents policials a la ciutat i el Govern català de signe secessionista va desatendre després les peticions de compensar-lo amb més mossos. El que potser buscava crear problemes i desacreditar l’alcaldessa alternativa Ada Colau al final s’ha convertit en un gravíssim problema de seguretat urbanaque s’ha convertit en famós a tots els països que ens envien turistes. Ara, tard, Madrid i la Generalitat, corregeixen la bogeria, però costarà recuperar el prestigi de ciutat càlida i segura.

Els descrèdits no són insalvables, però s’ha de treballar a fons rectificant les males actituds i corregint de veritat els errors per superar-los. Aquest és l’únic full de ruta possible.