MIRADOR

Donjoanisme polític

Per a un donjoan, no hi ha més projecte que ell mateix. El projecte de Pedro Sánchez és Pedro Sánchez

2
Es llegeix en minuts
investidura-pedro-sanchez

investidura-pedro-sanchez

El teatre ha alçat de nou el teló i allà hi ha els protagonistes d’aquesta tediosa representació en la qual s’ha convertit la investidura. El protagonista principal,Pedro Sánchez, se sent còmode representant el paper del donjoan polític des que va descobrir, quan va recuperar la secretaria general del PSOE, l’emoció que acompanya la conquista quan aquesta es fa realitat quan semblava impossible.

La conquista comença i acaba en ella mateixa. En el donjoanisme polític, l’únic principi i també final és guanyar eleccions, seduir el cens. No hi ha responsabilitats ni obligacions afegides perquè no hi ha més horitzó que el de la immediatesa. I tornar a començar. Al ‘casanova’ no l’espanta la repetició electoral perquè és allà on més disfruta, on més lluu, on descansa la seva raó de ser. Guanyar per, immediatament després, menysprear el que s’ha guanyat. L’elector és tractat com una Cordèlia qualsevol aDiario de un seductor, de Kierkegaard (1813-1855).

Un veritable seductor és un mestre de la projecció d’ombres i és capaç d’executar les més rocambolesques caramboles amb la precisió d’un bon neurocirurgià per perpetuar-se a cavall de l’aparença. Sap envernissar de responsabilitat la deixadesa i tenyir de paciència la incapacitat. Per a un donjoan no hi ha més projecte que ell mateix. El projecte per a Espanya dePedro SánchezésPedro Sánchez.

Hi ha un altre element del donjoanisme a tenir en compte. La convivència entre ‘casanoves’ és impossible. I com sigui que la resta dels actors del repartiment es comporten de la mateixa manera, ja sabem ara que, o bé es repetiran les eleccions, o bé la legislatura serà un camp de mines des del primer dia. El parèntesi estiuenc ha certificat el que ja va quedar clar abans que la faràndula se n’anés de vacances.

Semblaria tot una broma de mal gust si no fos perquè mentre els donjoans assagen davant del seu mirallet, mirallet, soc jo el més bonic, els tambors de la pròxima crisi econòmica s’endevinen ja a l’horitzó, la crisi territorial amb Catalunya està a punt de viure nous episodis i es continua ofegant financerament les comunitats autònomes que mantenen dret l’Estat del benestar.

Notícies relacionades

És fàcil per al ciutadà davant d’aquesta tessitura caure en la temptació de considerar que res és, en realitat, tan important perquè resulta impossible diferenciar en el dia a dia les conseqüències pràctiques de tenir un Govern o tenir-lo en funcions. S’obren així les portes del nihilisme polític, del qual només és possible escapar a través del populisme. Ho saben bé, per exemple, a Itàlia.

Però totes aquestes variables són irrellevants per al donjoanisme, encantat de conèixer-se, que es delecta en el menyspreu del conquistat perquè els seus plans ja treballen en com aconseguir allò que encara no ha caigut rendit als seus peus. El Don Juan deZorrillanecessitava un dia per enamorar, un altre dia per aconseguir, un dia més per abandonar, dos dies per substituir i una hora per oblidar. Més o menys com els líders del nostre temps.