Paraules

Durant un viatge a la Bèlgica flamenca ens vam aturar a menjar en un restaurant de Bruges. El menjar era excel·lent, el local molt agradable, però el servei vorejava la violència. Al segon plat li vaig preguntar a la cambrera per què havien decidit arruïnar-nos la digestió amb el seu mal rotllo. La seva resposta va ser: “Ici les français ne sont pas bienvenus”(“aquí els francesos no són benvinguts”, en francès). A l’aclarir-li que érem catalans i que la nostra única llengua de comunicació amb ells era el francès, tot va canviar: es van interessar pel nostre país, pel Barça, ens van recomanar llocs d’interès i, fins i tot, ens van convidar a alguna cosa.

També, fa anys, uns coneguts, gairebé amics en el seu temps, van decidir viatjar amb cotxe aLisboai fer-ho de nit per no veure Espanya, no deixar-s’hi un euro ni haver d’emetre una sola síl·laba en la seva llengua. Hi ha gent per a tot.

Notícies relacionades

El comitè executiu de la Cambra de Comerç de Barcelona descarta utilitzar el castellà en els seus actes públics

Sobre l'ús del català

Aquest estiu, potser a causa de la calor, s’han exacerbat alguns ànims i hem tingut notícia d’estúpids desacords a causa de l’idioma, fet per entendre’ns: una empleada de l’aeroport mallorquí de Son Sant Joan ha sigut amenaçada amb una multa de 200.000 euros (¿?) peradreçar-se a la Guàrdia Civil en la llengua de les illes; i a la localitat de Sant Vicent del Raspeig (Alacant), un sanitari poeta va etzibar: “¡Viva España, viva el rey, viva el orden y la ley” (¿?) a una dona queva demanar una ambulància per telèfon en el català que es parla a València.  Davant d’aquestes informacions a un li agradaria conèixer tots els detalls que s’amaguen rere el breu titular, disposar d’un vídeo per a, policialment, analitzar cada un dels elements que van portar al desastre. Les paraules no són només conseqüència d’altres paraules, sinó, sobretot, d’actituds, gestos, tons i mirades.

El meu amic Ferran, que resideix a Holanda, em pregunta si als nostres carrers es viu latensió lingüísticad’haver-nos partit en dos. Li responc que al meu barri, Ciutat Vella, la llengua oficial és l’anglès i l’habitual és que la venedora de gelats o el repartidor de pasquins del restaurant turístic s’adrecin a tu amb un ‘good morning’.