Mala fama a prova de bombes
L'escàs encert dels economistes a l'hora de pronosticar recessions s'enfronta ara a un nou test
Seu del Fons Monetari Internacional a Washington. /
La ben merescuda mala fama dels economistes a l’hora de predir recessions econòmiques es torna a posar a prova aquests dies.
Un estudi memorable publicat pelFons Monetari Internacional el març del 2018 va posar en evidència que dels 153 episodis de recessió que van viure entre 1992 i el 2014 alguns dels 63 països analitzats (entre aquests Espanya) només cinc van ser pronosticats pels economistes amb un any d’antelació. “¿Com de bé prediuen els economistes les recessions?” és el títol sarcàstic d’aquest informe que el president de l’Autoritat Fiscal, José Luis Escrivá, ha recuperat aquests dies amb un tuit oportú.
¿Qué tal predicen los economistas las recesiones? Este documento de trabajo del FMI 👉 https://t.co/pRlFMNZq8k, que cubre 62 países durante 22 años, nos recuerda que bastante mal. pic.twitter.com/CEHIdJ0aEb
— José Luis Escrivá (@joseluisescriva) 21 de agosto de 2019
A efectes d’aquest estudi, compta com a recessió cada any sencer amb un creixement negatiu en un país. Des d’aquest punt de vista s’han succeït 153 episodis en el període analitzat, quatre dels quals a Espanya (1993, el 2009, i els anys 2011, 2012 i 2013)
L’estudi també mostra que hi va haver casos en què no es van complir els pronòstics de recessió, però aquests van ser una minoria.
L’FMI no entra a analitzar a fons per què es produeixen aquests errors de forma sistemàtica, però apunta tres tipus de causes.
En primer lloc –explica– no sempre hi ha prou informació, ja que cada crisi comporta elements nous i desconeguts respecte a períodes anteriors (hipoteques d’alt risc, canvis regulatoris, globalització, robotització, baixa inflació...)
En segon lloc –afegeix–, no hi ha incentius perquè un economista pronostiqui una recessió: té molt a perdre si s’equivoca i molt poc a guanyar si l’encerta.
En tercer lloc hi ha una qüestió atàvica. La gent, en general, tendeix a suavitzar els seus pronòstics. Tant les bones notícies com les dolentes tendeixen a donar-se a conèixer lentament i de vegades es triga massa a incorporar les sorpreses als pronòstics.
Convé tenir a mà tots aquests elements d’anàlisi ara que tornen els auguris de recessió.
Notícies relacionadesEl 98% dels economistes dels EUA preveuen una caiguda de l’economia nord-americana el 2020 o el 2021 i el Bundesbank dona pràcticament per fet que Alemanya haurà entrat en “recessió tècnica” al final del tercer trimestre, després d’haver-ne encadenat dos en negatiu (això no permet assegurar que la caiguda pugui ser més duradora).
El que és impossible és determinar ara si aquests pronòstics són precisos o si al contrari formen partd’una sobrereacció dels economistes a la recerca de rehabilitar la imatge pèssima que van donar per ni tan sols ensumar el tsunami de la Gran Recessió del 2008. Aquesta podria ser una quarta causa a tenir en compte en un futur estudi de l’FMI. Ja ho veurem.
