Arquitectura i reciclatge

'Upcycling', a major glòria

Sempre m'han atret els espais reconvertits per a nous usos públics de la cultura, tenen una poètica especial si són capaços de mantenir la personalitat de la història viscuda

1
Es llegeix en minuts
cmontanyes25789337 fabra i coats160907212321

cmontanyes25789337 fabra i coats160907212321

L’anglicisme 'upcycling' ha popularitzat el reciclatge de valor afegit o suprareciclatge, que transforma objectes en desús en altres d’igual o més utilitat i valor. A mi sempre m’han atret els espais reconvertits per a nous usos públics de la culturaespais reconvertits . Tenen una poètica especial si són capaços de mantenir la personalitat de la història viscuda. Reconec que m’hi acosto amb una predisposició d’entrada que sovint nego a d'altres espais de nova creació, amb més vocació d’enlluernar.

La reconversió d’antics espais -industrials, sobretot- com el recinte de la Fabra i Coats, o el que podia haver estat Can Ricart, a Barcelona, o els espais de les antigues adoberies d’Igualada són una versió aplicada del "m’exalta el nou, m’enamora el vell", de J.V. Foix. Potser l’exemple paradigmàtic per les dimensions de l’edifici i la vitalitat del projecte sigui la Tate Modern de Londres, un centre d’art en una antiga central elèctrica que ja ens hagués agradat poder fer a les Tres Xemeneies del Besòs. (De l’església que vaig veure a Berlín reconvertida en discoteca encara no sé què fer-ne).

Notícies relacionades

Perquè l’'upcycling' sigui a major glòria, ha de respectar la identitat de l’espai preexistent, renovar-lo sense disbarats econòmics o d’una complicació tal que acabi per no servir al nou ús previst, bandejar especulacions urbanístiques, requalificacions interessades o operacions de façana i no traspassar la fina línia de l’esnobisme. També m’agrada que molts d’aquests espais industrials hagin esdevingut biblioteques, un lligam entre passat i present amb la corretja de transmissió del coneixement.

L’últim espai que he pogut visitar aquest estiu és d’iniciativa privada. La Galeria Cayón va obrir l’estiu passat un espai magnífic en l’antic cinema Victoria de Maó que havia tancat el 2006 després de 89 anys d’existència a l’edifici del palau del baró de les Arenes. Sense memòria no som res, ni nosaltres ni les nostres cultures. I tot torna per recordar-nos què hem fet o què no hem sabut fer. A major glòria o per vergonya.