Ostatges de Ryanair

Ryanair ho ha tornat a fer. En plena negociació amb empleats, ha posat sobre la taula el tancament de bases i l’acomiadament de centenars de treballadors com a moneda de canvi.

No és la primera vegada, ni serà l’última. Fa més o menys una dècada, gairebé tots els estius –o pocs mesos abans que comencés– arribava un directiu de la low cost irlandesa a Barcelona, convocava els mitjans en un hotel de la ciutat i deixava anar amb més o menys dramatisme que la base de Girona perillava. Llavors, el motiu era que no era rendible operar-hi, els costos laborals, que s’havien reduït els ajuts... Després, l’operativa per a les temporades següents pujava o baixava depenent dels assoliments de la firma. 

Ryanair recupera ara aquella estratègia. Aquesta vegada, l’amenaça és múltiple: tancament de les seves tres bases a les Illes Canàries (en principi volia deixar la de Lanzarote, però aquesta ha entrat en el paquet), també la de Girona (no era segura, però es va posar sobre la taula) i l’acomiadament de més de 500 persones. Els motius donats són els retards en l’entrega dels avions Max, el possible brexit dur i la caiguda dels beneficis. Abans eren d’altres, però el resultat era el mateix.

Notícies relacionades

Ryanair confirma que se'n va de Girona i formalitza més de 500 acomiadaments

Plorar de pena

Els sindicats han convocat vagues al setembre que es preveuen massives (sempre que els serveis mínims no diguin el contrari). Perillen mig miler de llocs de treball directes i molts més d’indirectes, perquè, tot i que hi ha qui ho negui, el turisme ja no és ‘low cost’, és turisme en general, i menys bases implica menys vols i menys despesa.

Víctimes

Els ciutadans, de nou, seran els més perjudicats. Hi haurà qui es quedi sense volar, qui hagi de passar dies de més a l’aeroport, qui es baralli durant mesos per aconseguir una compensació. Però és que a partir del gener, vist el pla de la firma, seran molts més els que no tinguin ni tan sols l’opció de comprar un bitllet, perquè l’aerolínia ha suprimit vols. Com sempre, ostatges i víctimes de decisions empresarials difícils de justificar.