Editorial

Boris Johnson, camí del desastre

Els càlculs electorals reafirmen el primer ministre britànic en la seva opció per un 'brexit' sense contemplacions

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp49520312 macron190822192818

zentauroepp49520312 macron190822192818 / POOL

Les visites del primer ministre britànic, Boris Johnson, a Angela Merkel i Emmanuel Macron per aconseguir de tots dos alguna forma de compromís encaminada a revisar, entengui’s desactivar, el 'backstop' –manteniment d’una frontera tova entre les dues Irlandes–, acordat al seu dia per la Unió Europea amb Theresa May, no han donat més resultat que una reiteració del molt sabut: que Europa no accepta retocar l’acord per a un 'brexit' ordenat firmat l’any passat. La disposició de la cancellera Merkel a afegir una declaració separada, sense valor jurídic, s’ha d’interpretar com l’única concessió possible perquè Johnson no comparegui davant els seus conciutadans amb les mans buides; la negativa rotunda del president Macron als retocs no fa altra cosa que insistir que el que els Vint-i-set van acceptar el novembre per a un divorci civilitzat va a missa.

La falta de realisme del ‘premier’ i la seva insistència a no consagrar una frontera tova entre les dues Irlandes, amb el pretext que aquesta exigència danya o retalla la sobirania britànica, suposa acostar el procés als pitjors vaticinis, continguts en un document intern elaborat pel Govern per al cas que el ‘brexit’ es consumi sense acord. Una possibilitat cada dia més pròxima que alarma la City, dissenya un futur ben incert per al Regne Unit i degrada el vincle entre els ciutadans britànics i els de la resta d’Europa. I, en última instància, unrisc cert per a la pau a Irlanda del Norda partir del moment en què l’aplicació de l’acord de Divendres Sant es faci impossible i rebrotin els greuges entre les comunitats catòlica i protestant.

Només quan Johnson declara que la gent “no s’ha de fer il·lusions massa aviat” resulta ser un líder realista perquè, efectivament, a l’escurçar-se els terminis es multipliquen els temors quela sortida de la UE el 31 d’octubresigui una operació abrupta. El ‘premier’ treballa amb enquestes que, de moment, donen als conservadors moltes opcions de victòria en unes eleccions avançades. Entén que amb aquests pronòstics és impensable que els ‘tories’ dissidents recolzin una moció de censura presentada pels laboristes i espera que elrecolzament de Donald Trumpa lacimera del G-7 reforci les seves exigències per a la sortida. Tot perfectament possible, tot i que en cap cas útil perquè disminueixi el perill que un ‘brexit’ per força sigui el desastre que es preveu.