Reconstrucció després de la tragèdia
Del pont Morandi al pont Piano
L'explosió programada del pont caigut de Gènova és una demostració de com la ruïna es pot convertir en bellesa
zentauroepp48833426 refile quality repeat controlled explosions demolish two o190628105443 /
Hem commemorat recentment el primer aniversari de la tragèdia del pont Morandi, a Gènova, que va fer 43 morts, va generar unes imatges esgarrifoses (el buit immens, el terrabastall, però també aquella furgoneta al caire de l’abisme) i va provocar un desgavell enorme en la circulació i la vida de la ciutat. El 28 de juny, setmanes abans de l’efemèride, el pont que havia estat exemple de l’enginyeria civil i que s’havia anat deteriorant amb els anys i amb el desgast dels materials es va enfonsar del tot amb una explosió programada que va durar cinc segons i que és un exemple extraordinàriament fascinant de com un enderrocament es pot convertir en un espectacle. Tot de petites piscines col·locades estratègicament i un munt de sortidors d’aigua que es van activar en el moment de l’explosió van evitar que la pols s’apoderés de Gènova. Es va dipositar suaument sobre el Polcevera. S'ho mirin. Semblen focs artificials. És una demostració de com la ruïna pot esdevenir en bellesa, de com la demolició de les il·lusions té sempre un instant de plenitud.
Ja han començat les obres del nou pont i diuen que l’abril de l’any que ve ja s’hi podrà circular. Encara no té nom, però potser el coneixerem com a Piano, Ponte Piano, que és el nom de l’arquitecte que l’ha ideat. Potser per això, fent honor al llinatge, adverteix: "Cal anar de pressa, però, com deia el meu pare, sense ser esvalotats: cal el temps just, el número d’hores que toquin". Ho declara en una entrevista a 'La Repubblica', en la qual, fent veure que parla de ponts, en realitat disserta sobre la bellesa i la utilitat.
Renzo Piano diu que no han buscat insensateses sinó una construcció sòlida amb tres blocs d’acer que volen semblar a la quilla d’una nau, la Gènova que ressorgeix i mira al mar. No es tracta d’estrafer res: "Els genovesos no som una gent gaire emfàtica; busquem les coses simples però no pas banals. I jo crec que el pont és bell de la forma en què saben ser belles les coses que són de debó". El projecte és senzill i sense floritures: l’únic ornament són els 43 punts de llum en forma de veles, com un discret homenatge a les víctimes. És un descans per a Gènova i per a la humanitat que Renzo Piano guanyés el concurs. L’altre candidat era Santiago Calatrava.
