Medi ambient
Tu salvaràs el planeta
Vam deixar el reciclatge tradicional i ens vam acostumar a contenidors de nous colors, a passar-nos la vida separant i classificant els nostres residus. Ara a canvi de res.
La dringadissa de les ampolles dins del cabàs em fascinava. Les senyores grans del barri caminaven fins a la botiga i allà deixaven els envasos buits a canvi d’altres de plens. Al principi no ho entenia, creia que la dependenta els omplia amb vi o gasosa, com fèiem nosaltres amb les garrafes i les gerres a la font o el pou. Després em vaig adonar que canviaven les ampolles buides per les plenes. Com les bombones de butà, hauria dit la meva mare. I el gest era necessari per aconseguir el retorn del que valia cada peça de vidre. No era gaire, però eren diners. Em trobaria amb el mateix sistema molts anys més tard en un establiment de menjar ràpid de Frankfurt: em van fer pagar uns cèntims per la llauna que després em tornaven si la reciclava.
A partir de cert moment la vida es va fer massa ràpida per a la dringadissa de les ampolles. A les grans superfícies, alssupermercats enormes, ¿qui podia entretenir-se en una tasca que requereix temps i organització? Vam deixar el reciclatge tradicional i ens vam acostumar a contenidors de nous colors, a passar-nos la vida separant i classificant els nostres residus. Ara a canvi de res.
Grans canvis
Notícies relacionadesHan aparegut botigues de productes a granel perquè no generem més plàsticsplàstics però en la majoria de casos l’estalvi no reverteix sobre la butxaca dels consumidors: ens emportem els nostres propis pots i bosses de tela però ningú ens descompta el cost de l’envàs. És que és per una bona causa: ¡salvar el planeta!
Un dels problemes que observo en l’enfocament de la major part de missatges ecologistes d’avui dia és que tot es redueixi a una qüestió individual. A la meva generació ens ho va ensenyar el Capità Enciam: els petits canvis són poderosos, ens deia. Però ¿i els grans canvis? ¿No serien encara més poderosos? Fem cas a l’ONU i mengem menys carnONU però és estrany que no digui res sobre la contaminació de la indústria, l’armament, el transport desmesurat per culpa de les deslocalitzacions i en general la necessitat de créixer fins a l’infinit inherent al neoliberalisme.
