OPINIÓ

Barcelona davant del mirall

Barcelona no pot convertir-se en un aparador europeu de les màfies globals

3
Es llegeix en minuts
zentauroepp49507055 graf8898  barcelona  21 08 2019   vista de la rambla en el d190821131008

zentauroepp49507055 graf8898 barcelona 21 08 2019 vista de la rambla en el d190821131008 / Alejandro Garcia

Acostumo a recórrer a Eduardo Mendoza per referir-me a Barcelona com la ciutat dels prodigis.

Aquest terme defineix a la perfecció el pols d’una Barcelona en la qual tot s’esdevenia, centre cultural iberoamericà, ciutat europea de vocació, amb una potent identitat cultural catalana i oberta al món.

Anys més tard d’encunyar fortuna amb aquest terme, Barcelona ha adquirit la seva plena condició de ciutat global.

Ser una ciutat d’èxit té oportunitats i amenaces que hem d’administrar amb l’horitzó de la prosperitat inclusiva, la cohesió social i la defensa del bé comú.

L’èxit de l’operació olímpica, la recuperació del litoral i la consolidació de grans esdeveniments com el MWC ens han posicionat com una de les ciutats més visitades, més desitjades per viure o més vibrants des del punt de vista digital.

Sentiment de pèrdua

Malgrat això, quan arriben els mesos d’estiu, fa anys que aquest èxit es torna en un malenconiós, quan no explícit, sentiment de pèrdua i són molts els barcelonins que pensen que la ciutat se’ls escapa de les mans.

Barcelona, en primer lloc, ha de ser una ciutat per viure, una ciutat per als barcelonins i barcelonines, els nascuts aquí i els que ho són per decisió pròpia.

No hi ha ciutat que aspiri a ser atractiva, ni estimada i ni defensada en el món sense ser-ho, prèviament, pels seus propis ciutadans. Els seus autèntics propietaris.

Altrament es corre el risc de convertir-se en un parc temàtic al vaivé dels fluxos del capitalisme global.

Aquestes amenaces no poden, sens dubte, justificar-se sota el paraigua exclusivament de l’èxit internacional de la nostra ciutat i han d’aturar-se de soca-rel per protegir la convivència especialment als barris i sectors més vulnerables de la nostra ciutat.

És per això que Barcelona no pot convertir-se en un aparador europeu de les màfies globals, aquelles que trafiquen amb drogues, persones o productes falsificats.

No és una qüestió estètica, és una qüestió ètica, conforme amb els valors democràtics i progressistes de la nostra ciutat.

Tampoc podem convertir-nos en un espai sense normes per a plataformes digitals que en forma d’apartaments il·legals, bicitaxis o patinets actuen a l’espai públic aprofitant els beneficis d’una economia oberta com la nostra i la debilitat regulatòria de les institucions locals.

En democràcia, l’espai públic compartit és alhora la mesura i l’objectiu prioritari d’una ciutat equitativa i amb qualitat de vida.

Garantir la convivència

Per això, aquest mateix estiu tot el govern municipal es troba immers en un operatiu per garantir la convivència en l’espai públic.

No hi ha progrés sense ordre ni convivència. I la prioritat d’aquest govern continua sent l’agenda social.

Es tracta d’un camí de llarg recorregut, però que com tot bon viatger sap, l’important és perseverar pas a pas, sense estridències però amb fermesa.

Administrar les amenaces lligades al nostre èxit forma part també d’una agenda més àmplia en què aspectes com la vivenda i la defensa dels serveis públics com l’educació o la sanitat es troben al capdavant de les nostres prioritats. Insisteixo, Barcelona una ciutat per viure.

Una tasca que hem de liderar des del govern de Barcelona, però que no podem emprendre sols. Fa falta el concurs de totes les administracions.

Es tracta d’una acció que no entén de colors polítics perquè tots, col·lectivament, som part de l’èxit que ens ha portat fins aquí i ens correspon a tots, per igual, administrar-la amb responsabilitat. Ajuntament, Generalitat i Estat haurem d’anar de la mà.

Una ciutat ordenada necessita, al seu torn, institucions estables, que abandonin el Dragon Khan en el qual s’ha convertit la política barcelonina i catalana i ho substitueixin per una dinàmica de cooperació i estabilitat a mitjà termini.

A la competició electoral legítima l’ha de precedir una cooperació política i institucional necessària.

Per això, el nou govern municipal que just comença a caminar necessitarà mà estesa amb totes les forces polítiques per fer governable Barcelona i també el conjunt del país.

Nosaltres predicarem amb l’exemple oferint col·laboració a les altres institucions i a tots els partits polítics.

Notícies relacionades

En els pròxims mesos hi haurà l’oportunitat de demostrar aquesta nova etapa de diàleg amb fets.

Fem-ho possible perquè Barcelona continuï sent, al mirar-nos davant del mirall, la ciutat dels prodigis.