La jornada 39 (o quan tot continua igual)

La il·lusió de l’aficionat és intrínseca a les pretemporades. Després arriba la realitat i, com diu Piqué, la competició posa cadascú al seu lloc. I el lloc del Barça en aquesta Lliga, després del primer partit, resulta ser molt semblant al de la temporada passada: un equip a l’espera de Messi.

Malgrat el centre del camp revolucionari introduït per Valverde, malgrat la presència de Griezmann en l’atac, els pecats continuen sent els de sempre, el Barça no ofereix solucions noves quan no està l’argentí. Va ser la primera jornada d’aquesta lliga, però podria haver sigut la 39ª de la passada.

Aquesta lectura té alguna cosa positiva, ja que quan Messi torni el Barça serà una altra vegada el principal candidat per guanyar la competició. El negatiu és que amb l’argentí no n’hi ha prou per guanyar en Europa, almenys no en els últims anys.

Seria precipitat treure conclusions definitives 

Però tot i que l’inici de temporada ha deixat freds els aficionats, seria precipitat treure conclusions definitives. El to físic encara és lluny de ser el millor i sembla just donar un marge de temps a l’adaptació dels nous i els retocs que vulgui aplicar Valverde —sobretot quan ni tan sols sap amb quins jugadors pot comptar al setembre.

Si el Barça acaba fitxant aNeymar, Valverde haurà de lluitar contra la regla universal de l’equilibri per intentar posar el màxim nombre de cromos en el seu onze. Això sense comptar amb Dembelé, que per descomptat es quedaria fora de l’equació.

El tècnic ja sap el que és refer una idea sobre la marxa: ja li va passar el primer any amb la fuga de Neymar. Dos estius després, per casualitats de la vida, la seva idea tàctica torna a estar pendent de la destinació del brasiler. Aquesta experiència li permet ara relativitzar qualsevol derrota. La seva primera temporada no podria haver començat pitjor, amb una derrota contundent davant del Madrid, i aquell mateix equip no va perdre un sol partit de Lliga fins que la va haver guanyat.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Però precisament aquest any, Valverde necessita més que mai la tranquil·litat dels resultats perquè el soroll al voltant del seu càrrec no es faci insuportable. Perquè per a ell també és la jornada 39, malgrat que el seu primer onze contradigués a tot el que se li pressuposa, malgrat que apostés per la joventut que se li reclama, malgrat que no tingués en compte les jerarquies. La ferida de l’any passat continua supurant.

No comença de zero, perquè se l’espera en la pròxima cantonada. També paga peatge l’equip, malgrat les incorporacions. Estan sota sospita des del principi, perquè De Jong sembla ser l’única peça indiscutible, l’únic reforç il·lusionant per unanimitat. Massa factures pendents que només una borratxera de joc podria solucionar. Messi té feina per endavant.