Les aspiracions dels menes

El dibuix del paradís

Només esbossen pasteres. Preciosos velers que no coneixen els naufragis. Són nens marroquins i aquest és el seu futur somiat

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp49092795 marroc nadeu190806194842

zentauroepp49092795 marroc nadeu190806194842 / FERRAN NADEU

No dibuixen muntanyes de cims nevats, sols somrients i núvols emmurriats. Només esbossen pasteres. Preciosos velers que no coneixen els naufragis. Són nens marroquins i aquest és el seu futur somiat. En l’excel·lent sèrie de reportatges ‘Viatge al bressol dels menes’,d’Elisenda Colell, més enllà de les impactants històries individuals (imprescindibles per humanitzar l’etiqueta ‘mena’), destacava el testimoni d’Abdul Hamdouchi, president de l’oenagé Pateras de Vida, entitat que tracta d’evitar l’èxode de joves a Europa. Però, ¿com competir davant de l’aparador de felicitat que mostren les pantalles? No hi ha tristesa, ni nostàlgia, ni misèria a les xarxes socials. Són molts els que arriben i només comparteixen les vambes noves o la samarreta de marca. Bonics esbossosd’un dibuix tan idíl·lic com fals.

Notícies relacionades

No hi ha justícia sense lluita. En totes les societats, en totes les èpoques, cada un dels drets aconseguits ha sigut fruit d’una tossuda i sacrificada voluntat d’aconseguir una vida millor. ¿Fins a quin punt el miratge de les xarxes socials està dificultant aquest compromís? “Anar-se’n del país, amb la pastera, és una solució ràpida”, apunta Hamdouchi. Fundar un sindicat requereix anys de compromís. Al final, es tracta d’un doble combat. Contra l’explotació i contra l’exposició de la vanitat. Els dos fronts es retroalimenten. Per al poder injust, és més fàcil veure marxar els joves en pastera (o desapareixen o reapareixeran en forma de divises) que suportar les seves reivindicacions.

La història dels moviments socials de l’actualitat no s’entendrà sense la influència d’unes xarxes socials que estan formatant la psicologia col·lectiva. És innegable la seva capacitat per propagar idees, connectar persones i coordinar accions, però també el perill de l’adotzenament que representa creure que es té el paradís a la punta dels dits. Un escenari tan pròxim que sembla accessible, però que amaga la duresa de les bambolines. Avui, lluitar contra l’explotació també requereix trencar aquest mirall deformador i alienador.