Editorial

Dos anys després de la tragèdia

La millor resposta als terroristes és no deixar que creixi la llavor de l'odi que van voler sembrar

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp39790386 rambla atentado190805111235

zentauroepp39790386 rambla atentado190805111235 / JOAN PUIG

Dos anys després delsatemptats gihadistes de Barcelona i Cambrils, aquest dissabte es recordarà les víctimes d’aquesta barbàrie. Avui és un dia per manifestar el dol i recordar les víctimes. Tot i que també sigui un moment en què té sentit fer balanç del que va passar l’estiu del 2017. Amb el judici en què es determinaran fets provats i responsabilitats encara pendents, la investigació dels cossos policials ha pogut aclarir gran part dels fets que envolten la preparació dels atemptats frustrats per l’explosió de la casa d’Alcanar, la radicalització dels seus autors i la matança que la cèl·lula de Ripoll va dur a terme com a alternativa. No obstant, encara hi ha aspectes als quals no s’ha pogut trobar resposta. ¿Depenia l’imam Es-Satty d’un comandament superior vinculat a Estat Islàmic i la seva cèl·lula estava vinculada a un altre comando a França? ¿Què pensava fer després de cometre els atemptats? ¿Quins eren els seus blancs inicials?

Cada atemptat executat pot ser entès com un fracàs de les actuacions de prevenció i alerta que l’havien d’evitar, sense que plantejar-ho impliqui desviar el focus de les responsabilitats dels seus autors i el respecte al dolor de les víctimes. Cada conversió d’un jove en un terrorista fanàtic és també un fracàs al qual s’ha de reaccionar com ha fet la ciutat de Ripoll, treballant per la integració i la convivència. Això no té res a veure amb la irresponsabilitat d’instrumentalitzar políticament el que va passar, o encara menys especulacions sobre això que busquen tensar encara més la societat catalana.

La millor resposta als terroristes, i el millor homenatge que es pot fer a les persones que fa dos estius van perdre la vida a Barcelona i Cambrils i als que van fer tot el possible per evitar que la tragèdia fos més gran i capturar els responsables, és fer que la llavor de l’odi que van voler sembrar no arreli. No convertir una data de record i dol en un intercanvi de mitges veritats o falsedats completes. Plantar cara al discurs racista que s’expressa de forma cada vegada més desacomplexada i amb resultats electorals afortunadament minoritaris però desgraciadament apreciables, i al de la intolerància fanàtica que va portar uns joves a cometre aquests crims. I revisar i millorar els mecanismes de cooperació policial que evitin una altra tragèdia. I sobre tot avui, rememorar les víctimes i no faltar-los al respecte utilitzant-les com a instrument.