L'amistat

La fórmula per viure bé

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp15547551 madrid 24 03 2011 enrique gonzalez macho y bigas lunas prese161212200145

zentauroepp15547551 madrid 24 03 2011 enrique gonzalez macho y bigas lunas prese161212200145 / JUAN MANUEL PRATS

Tot i que ja se’n va anar fa temps, continuo parlant amb Bigas Luna de tant en tant, ens fotem una paella i bevem en porró. Una vegada em va regalar un llibre amb una nota dibuixada: “Aquest llibre m’ha canviat la vida”. Tenint en compte l’enveja que li professava com a icona de ‘bon vivant’, vaig córrer a devorar-lo. Com qualsevol bon llibre, va encaixar com la dovella precisa en la construcció de la meva vida just en aquell moment. El llibre es titulava ‘La importancia de vivir’, de Lin Yutang, escrit el 1937, molt abans de l’allau de llibres d’autoajuda. I de fet no hi té res a veure, ja que només narra les seves vivències personals. Al principi del llibre s’atreveix a esbossar una fórmula segons la qual progressa l’ésser humà. Les equacions són les següents: Realitat - Somnis = Un ser animal. Realitat + Somnis = Idealisme. Realitat + Humor = Realisme (o conservadorisme). Somnis – Humor = Fanatisme. Somnis + Humor = Fantasia. Realitat + Somnis + Humor = Saviesa. És a dir, que per viure feliços hem d’atenuar els nostres somnis o ideals, amb bon sentit de l’humor realista.

Tot seguit afegeix la sensibilitat com el component individual que ens salva de deambular per aquesta vida. I proposa una apologia del brivall o truà –molt abans de l’himne de Julio Iglesias–, com el seu personatge ideal. Un rodamon que surti de la massa obedient, massa savi per prendre’s seriosament els triomfs del món, “enemic de les dictadures, campió de la dignitat humana i de la llibertat individual, l’últim en ser conquistat. Tota la civilització moderna depèn enterament d’ell”. Yutang troba el món massa seriós, i per suportar-lo proposa armar-se amb una filosofia sagaç i alegre. La seva proposta és una empara amb formalitats abolides, on només podran venir els amics i xerrarem i riurem i ens oblidarem fins i tot de la nostra existència. No discutirem el que tenen de bo o de dolent altres persones i serem del tot indiferents a la glòria i la riquesa mundanes... tindrem bon vi perquè quadri en l’atmosfera de deliciosa reclusió. Aquest és el meu concepte del plaer de l’amistat”. M’hi apunto.