¿Un trist consol?

Hem passat ja 10 dies d’agost i ens endinsem en un camí amb poques sortides. Algunes reflexions sobre fets recents m’inclinen a creure-ho. El primer és NavarraNavarra. La coalició Navarra Suma, conservadora i constitucionalista, però curiosament un dels objectius prioritaris de la qual éseliminar una disposició de la Constitució, va guanyar les eleccions amb 20 escons. Però després del que va passar a Andalusia, Múrcia i Madrid, onel PSOE va guanyar, però elpacte del PP amb Cs i Vox s’ha imposat, la dreta no té cap legitimitat per exigir governar per allò de la llista més votada.

Unacoalició de centreesquerra, formada pel PSOE (11 escons) Geroa Bai, lligada al PNB, (9), Podem (2) i Esquerra Unida (1) reuneix 23 escons. Eran doncs 23 contra 20. I els 7 diputats deBilduhan tingut la clau. El relat real de la dreta ha sigut que si Bildu votava al costat de Navarra Suma (junts en acció) contra María Chivite, la candidata del PSN, Espanya anava bé. Cap problema perquèNavarra Suma governariala comunitat foral. Però si, com ha passat, la candidata del PSN aconseguia la investidura ambl’abstenció de cinc diputats de Bildu(abstenció, no vot a favor com faVox), el PSOE ha comès alta traïció a Espanya i segonsCayetana Álvarez de Toledos’ha consumat «un homenatge a ETA». No és un relat, és unsopar de duro. Malgrat la singularitat de Bildu, amb qui per cert ni el PNB vol governar Euskadi (prefereix el PSOE), i que aMaría Chivitela vida no li serà fàcil perquè governarà sense majoria i amb Navarra Suma i Bildu a l’oposició. Però el PSN no volia continuar, com ja va passar altres vegades, i amb cost electoral,presoner de la dreta. Lògic. ¿Potser no tant?

Desconfiança mútua

Segona reflexió. Pedro Sánchez afirma a Mallorca que la desconfiança amb Podem és forta i mútuaPedro Sánchez. No hi ha programa comú com demanen els sindicats, les diferències sobre Catalunya i la relació amb la UE són substancials, la negociació per a una coalició delimitada va acabar com el rosari de l’aurora... A més, a França, on Mitterrand va governar amb programa comú i quatre ministres comunistes, el PCF –partit amb molta més implantació que Podem– mai va gosar ni plantejar que el seu secretari general, Georges Marchais, entrés al Govern.

Ens trobem, doncs, queSánchez és creïble(tot i que no ho raona gaire) quan insisteix que la coalició amb Podem serianegativa. Però intenta pressionar Iglesias (reunions amb la societat civil) perquè accepti el pacte a la portuguesa. O sigui, que la direcció de Podem (suposant que tingui autonomia) cregui que és mésrendible i convenientcedir i mirar cap a Portugal (o Dinamarca) que arriscar-se anoves eleccions.

Tercera reflexió. Però llavors, si el pacte amb Podem és tanarriscat i poc probable, potser el PSOE s’ha equivocat a Navarra. No és que el PSN no tingui raó. És que, deixant a partAlbert Riverai les seves homilies, l’abstenció del PP que demana Sánchez no pot sortir-ligratis. Pablo Casado no li donarà a Sánchez el que el PSOE –no Sánchez– li va donar a Mariano Rajoy, i Navarra podria ser un preu a pagar. Un preu alt, perquè implicadesmobilització socialistai tensió amb el PNB, un partit responsable, però...

Notícies relacionades

Sánchez es carrega d'arguments contra una coalició amb Iglesias

Pedro Sánchez i la societat civil

Quarta reflexió. Llavors, ¿per què Sánchez no ha explorat més aquestcamí que Navarra Suma va insinuara mitges i a què Carmen Calvo va parar l’orella? ¿Per irresponsabilitat, per lleugeresa, perquèestà perdut en el laberint? Pot ser, però potser creu que és més possible queal final Iglesias cedeixi(malgrat que no ho va fer el 2016) que aconseguir que la dreta l’ajudi en la investidura. Té les seves raons, perquè la dreta ha mostratnul·la capacitat de pactequan beneficia el PSOE. Sí, Aznar va saber pactar amb Pujol. I amb Arzalluz. Però cap dels dos li disputava el Govern d’Espanya. Potser el “la calle es mía” de Manuel Fraga, un líder de la dreta presoner del seu passat, s’ha transmutat ara en alguna cosa així com “Madrid és meu”.

Cinquena reflexió. El perill d’unaEspanya sense Governfins a les festes nadalenques és, doncs, alt. A més, res garanteix que lagovernabilitatsigui més fàcil després d’unesnoves eleccions. Si el PSOE puja a costa de Podem i el PP de la de Cs, l’impasse pot continuar. Tot i que, això sí, algun delsquatre caps dels líders actualspot ser guillotinat. Trist consol, perquè en el món de Trump i les seves croades, Boris Johnson i el seu ‘brexit’ i la demagògia nacionalista de Matteo Salvini a la veïna Itàlia, Espanya continuaria sense Govern.