L'ordre dels factors

Transcorreguts uns dies des de la seva fallida investidura, sembla que Pedro Sánchez ha decidit posar-se les piles i s’ha proposat elaborar un programa de Govern partint dels eixos prioritaris que va enunciar en el seu discurs:  ocupació digna i sostenibilitat del sistema de pensions, revolució digital i tecnològica, emergència climàtica, igualtat real i efectiva entre homes i dones, desigualtat social i l’enfortiment d’Europa.

Per fer-ho, ha decidit obrir una ronda de contactes amb les entitats socialsrepresentatives de cada un dels diferents àmbits a fi de debatre les propostes programàtiques que presentarà a la resta de partits. Amb això pretén aconseguir l’aval de la societat civil i traslladar la idea que el seu programa no és només un programa partidista, sinó un programa que té el recolzament de múltiples entitats, és a dir, de la societat civil. 

Òbviament, no es pot retreure a cap polític que es reuneixi amb la societat civil organitzada, o el que és el mateix, amb els grups d’interès, ja que aquesta és la que representa la pluralitat dels interessos socials.  Al cap i a la fi, una de les funcions clàssiques dels partits és l’articulació, l’agregació i la canalització de les demandes socials. I menys se li pot retreure que ho faci en un moment en què es critiquen els partits per haver perdut la seva capacitat d’intermediació, i que es faci en un lloc comEspanya, on des de fa ja uns quants anys els partits es perceben com un dels principals problemes del país. 

Notícies relacionades

El PSOE rebutja qualsevol alternativa que Sánchez sigui candidat a la investidura

El PP suggereix que el Rei proposi un candidat alternatiu a Sánchez

Però el que sí que es pot retreure a Sánchez és que ho faci just després de la sevainvestidura fallidai que intenti utilitzar-lh com a mesura depressióa la resta de partits. Dels partits, almenys tradicionalment, s’ha esperat que mantinguin una estreta relació amb els grups d’interès abans de les eleccions a fi de canalitzar les aspiracions socials, elaborar els seus programes i sotmetre’ls a l’escrutini públic en les eleccions. El que resulta atípic és que es faci a posteriori, després d’haver guanyat uneseleccions, a fi d’elaborar un programa amb què sotmetre’s a la investidura. Perquè el que es pot esperar després de les eleccions d’acord amb els principis del Govern representatiu són acords entre els representants, és a dir, amb la resta de polítics que gaudeixen de representació parlamentària. 

Una drecera

Encertadament, elReiha instat els partits atrobar una solució per evitar la repetició de les eleccions. No en va són aquests els que tenen l’obligació i el mandat per arribar a acords i han de fer-ho responsablement. Ni val l’abandó de responsabilitats deCiutadans, evitant negociar i parapetant-se en unes intolerables línies vermelles que mai haurien d’existir entre partits democràtics, ni val el que està intentant fer Sánchez, alternant l’ordre dels factors a la recerca d’una drecera que doni un plus de legitimitat al seu programa per governar. El que val i s’ha d’exigir és que els partits negociïn entre si.