Sánchez al laboratori navarrès

Navarra constitueix un laboratori polític per a Pedro Sánchez i per a la dreta espanyola. Mentre la socialista María Chivite ha presentat com un acte de normalitat democràtica la seva elecció com a presidenta, amb els vots de Podem, Esquerra Ezquerra i els dels nacionalistes de Geroa Bai, el PP i Ciutadans han llançat admonicions apocalíptiques derivades de l’abstenció de cinc dels set diputats de Bildu sense la qual no hauria sigut possible el seu accés a la presidència. Si a Espanya parlem de blocs, a Navarra caldria parlar de trinxeres on impera un llenguatge aspre, marcat per la violència terrorista que va conèixer el País Basc i que va deixar la seva empremta a la Comunitat Foral, amb 40 morts.

L’acord de Pamplona suposa per a Sánchez un assaig de la fórmula amb què pretén governar Espanya en els pròxims quatre anys. Amb un recolzament de Podem, a la navarresa o a la portuguesa, un acord amb el PNB i l’abstenció d’ERC. Per això la dreta ha posat el crit al cel, tot i que Chivite ni tan sols s’hagi assegut a parlar amb Bildu. La presència d’Álvarez de Toledo i Lorena Roldan durant la primera sessió va ser tota una declaració de principis. Per si a algú se li hagués escapat el significat, la portaveu del PP va parlar d’annexió, paraula maleïda en el llenguatge polític navarrès, i la de Ciutadans d’infàmia. “És com si a França un govern hagués pactat amb els terroristes del Bataclan”, va afegir Cayetana, l’endemà, demostrant una sorprenent capacitat de superar-se a si mateixa.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

L’aposta de Sánchez és arriscada. Sobretot perquè Bildu no sembla disposat a posar-l’hi fàcil. A més de presentar Chivite com una ostatge de la seva abstenció, els ‘abertzales’ han fet coincidir la formació del nou govern amb estrepitoses recepcions a etarres que tornaven després de llargs anys de condemna. Otegi va argumentar que les famílies tenen dret a celebrar-ho, una cosa que ningú nega, però va obviar que les imatges d’Hernani i altres pobles constitueixen un afront per a les víctimes del terrorisme. I va reiterar que continuaran, pres a pres, fins a 250, sense atendre l’“ètica per a la convivència” que reclama el ‘lehendakari’ basc. Al contrari del que va demanar Fernando Aramburu després de publicar la seva cèlebre novel·la: “Evitar que els botxins siguin convertits en herois”.

En tot cas, que aquest intent de blanqueig d’ETA no hagi fet descarrilar les negociacions de Pamplona prova que hi ha una àmplia voluntat de convivència en la societat navarresa i en la del País Basc. Fa uns dies, l’euskobaròmetre recordava que el 67% dels bascos tenen poc o cap desig de separar-se d’Espanya i que només el 27% són clarament independentistes. Vist des de Catalunya, Euskadi és avui el paradigma de la moderació i la centralitat. Amb la influència dels ‘abertzales’ reduïda a la que tenien els independentistes catalans a finals dels noranta i amb el PP i Cs sense representació parlamentària. Sense aquesta evolució de la societat basca i navarresa, avalar des de Ferraz l’operació per aconseguir la presidència de la Comunitat Foral hauria sigut una temeritat.