Cent anys de negroni

No sabem l’any en què es va inventar la roda o el moment en què l’ésser humà va aprendre a fer foc. Els instants primigenis de la civilització no tenen data de naixement. No hi ha una commemoració de l’adàmica fuga del paradís. En canvi, sabem quan va néixer el negroni, que és la culminació de l’exigència estètica i de l’habilitat dels homes en l’art de la combinació. Un còctel no és una cosa menor, un simple entreteniment, i el negroni no és un aperitiu, és a dir, una beguda que genera gana. Un còctel és ciència i alhora poesia, perquè barreja el rigor de la simbiosi amb l’engendrament d’una realitat que abans no existia. El negroni és una religió.

Triangle místic

Notícies relacionades

La versatilitat de la ginebra

Espanya, el país amb l'alcohol més barat de la Unió Europea

Sabem que va néixer el 1919, fa cent anys, en un cafè de Florència anomenat Casoni. I sabem que un noble toscà, el comte Camillo Negroni, era un assidu als americans, el còctel que es prepara amb campari, vermut i soda. I que, fart de la inconsistència de la seva beguda preferida i coneixedor dels beuratges anglesos, va demanar a Fosco Scarcella, el bàrman del Casoni, que substituís la soda per ginebra. Així ho va fer. Va emergir llavors l’excelsa combinació, el triangle místic, la piràmide precisa i equilibrada. Una part de campari, una part de vermut i una part de ginebra, en un vas baix i ample, un "old fashion", amb gel coriaci i durador, i, si es vol, amb una mica de pell de taronja. Tot barrejat sense violència, directament en el vas: la ginebra amaga l’amargor del bitter, activa el color, potencia el sabor i converteix l’inicial vermell de tons marrons en un líquid majestuós i cardenalici.

No hi ha lloc al món, dels que jo conec, on preparin el negroni com al Motel Empordà. Jaume Subirós explica que quan Josep Pla es va trobar amb l’abat de Poblet al Mas Pla, li va oferir una beguda. “Un gotet d’aigua”, va dir el hieràtic Maur Esteva. I Pla va contestar: “No, home, no, pare, ara vostè i jo prendrem un negroni”. L’abat, a l’acabar, el va beneir i el va enaltir. I Pla va contestar: “Però no s’hi acostumi”. Els qui ens hi hem acostumat celebrem, avui, que fa cent anys que va néixer.