Anar al contingut

Xafogor

Masclisme interioritzat

Lavandeira jr

Masclisme interioritzat

Imma Sust

No pots evitar caure en la trampa de comentar aquests temes, tot i que el realment útil seria no fer-ne ni cas. Però, és clar, acabaríem amb una ulcera de tant empassar-nos-ho

Estic farta (per no dir fins als ovaris) de llegir declaracions d’homes que no saben de què va la pel·lícula. Masclistes que no entenen que hi ha coses que ja no es poden dir. Tipus que es creuen que tots són com ells. Fran Rivera per exemple, dient que els homes quan reben un vídeo sexual no poden evitar compartir-lo. Per sort, tots els homes no són com Fran Rivera. Tampoc són com José Lópezaquest regidor que per atacar Irene Montero només sap assenyalar els cabells que té a les axil·les.

La veritat és que aquests temes ens comencen a fer a algunes bastanta mandra. No pots evitar caure en la trampa de comentar-ho, tot i que crec sincerament que el realment útil seria no fer-ne ni cas. Però, és clar, acabaríem amb una úlcera de tant empassar-nos-ho. Em pregunto què li va passar pel cap a José López el dia que va decidir escriure aquest tuit: “Espero que si aquesta tipa és vicepresidenta del Govern d’Espanya s’afaiti els pèls de l’aixella quan ens representi”.

¿De veritat, que això és tot el que espera dels polítics que ens representen? ¿Que es depilin les aixelles? ¡Ah! No. És clar. ¡Vostè només espera això de les dones! Que pel que sembla no venim de la mona, venim de Barbilàndia.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Mentalitat de cromanyó

L’altre dia vaig tenir una experiència que em va ajudar a entendre una mica aquesta situació. Dues actuacions idèntiques de Rosalía en dos llocs diferents. No diré on per no ferir sensibilitats. En un moment del xou, ella demana silenci al públic per cantar a capela una sentida cançó. A la ciutat A, silenci absolut. A la ciutat B, homes que em van fer por, borratxos i cridant "¡Rosalía, ensenya’ns les tetes!" entre altres floretes.

Ho vam passar malament les noies que érem allà. Jo, personalment, no vaig disfrutar del concert. No podia parar de pensar com podia ser que Rosalía atragués aquell tipus de públic. Ella, que és tan feminista i guerrera. Després vaig pensar que la resposta era la mateixa per a tothom: per als cromanyons  del concert, per a Fran Rivera i per al regidor del PP. Masclisme interioritzat.