Anar al contingut

Les tendències de l'opinió pública catalana

Catalunya vol la negociació

Catalunya vol la negociació

Joan Tapia

La divisió entre independentistes i constitucionalistes amaga que la gran majoria, més del 80%, desitja una solució pactada

Dues enquestes molt recents –la d’EL PERIÓDICO DE CATALUNYA i la del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat– confirmen aparentment la foto fixa des de fa alguns anys. Catalunya està partida en dues meitats pràcticament iguals, però la llei electoral espanyola (no hi ha llei catalana per la falta del consens exigit a l’Estatut) que prioritza les províncies petites blinda l’escassa majoria absoluta de l’independentisme.

A les dues enquestes, l’independentisme tindria un mínim de 69 diputats quan la majoria absoluta és de 68 i podria –si no hi ha ruptura interna i la CUP (6 diputats) ho beneeixen– continuar governant.

Però aquesta primera impressió amaga el fet que l’opinió pública catalana es va movent. En efecte, els que diuen que volen que Catalunya sigui independent han baixat en uns mesos gairebé cinc punts, i amb el 44% són sobrepassats amb claredat (48,4%) pels que no ho volen.

Només el 9% dels catalans aposten ara per l’unilateralisme que proclamen Torra i Puigdemont 

A més, els que creuen que Catalunya “hauria de ser” un Estat independent (una mica diferent dels que ho volen) han baixat al 34,5%, des del 39% de l’anterior enquesta del CEO i del 48,5% quan van assolir el màxim a finals del 2013, en plena crisi econòmica i amb el Govern Rajoy de majoria absoluta. Ara, aquest 34% és minoria davant el 27% que advoca per l’autonomia constitucional, més el 24,5% d’un Estat federal i el 7,8% que prefereixen l’estatus de regió.

El més rellevant de l’enquesta del CEO, però, és que a la nova pregunta sobre “el més necessari” per a les actuals relacions entre Catalunya i Espanya només un 9% dels catalans s’inclinen per la unilateralitat, la posició que sostenen Puigdemont i el president Torra. Són certament bastants més que el 3,7% que dona suport a la “mà dura” del govern de Madrid, el nou 155 pel qual advoquen el PP i Cs, però certament molts menys que el 42,3% que advoca per un diàleg i una negociació sense límits i el 39,7% que també prefereix negociar, però només dins del marc de la Constitució. Aquesta és la dada rellevant, més del 80% dels catalans són partidaris del diàleg i la negociació, fet que indica que la radical divisió dels catalans entre independentistes i no independentistes –que mostren els resultats electorals– és menys ferma del que es creu. El més xocant és que només el 9% dels catalans sintonitzen amb el radicalisme que encarna Torra quan repeteix: “Ho tornarem a fer”.

Ni el votant del PP i Cs recolza la mà dura

El fet sorprenent i interessant és que en cap electorat s’imposen les tesis radicals del 155 o la unilateralitat. A l’electorat del PP i de Cs són només el 10% els que recolzen la “mà dura” per la qual vociferen els seus partits, mentre que més del 70% s’apunten al diàleg dins de la Constitució.

Una clatellada per a Pablo Casado i Albert Rivera, no gaire inferior a la que reben Puigdemont i Torra, ja que els partidaris de la unilateralitat són només el 22% dels que voten JxCat, mentre que el 54% prefereixen la negociació sense límits i fins i tot el 19% s’apunten a la negociació en el marc constitucional.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Entre els electors d’ERC, la unilateralitat només té el suport del 13%, mentre que el 65% s’inclina per la negociació sense límits i el 19% pel diàleg en el marc constitucional.

I aquesta negociació dins de la Constitució s’imposa en el PSC (75%), mentre que els electors de Catalunya en Comú (Ada Colau i Podem) es divideixen entre el 57% de la negociació sense límit i el 38% del marc constitucional. Es pot inferir, doncs, que molts electors catalans voten partits amb posicions més extremes que les seves i que la principal divisió actual de fons –l’estiu del 2019– ja no és tant entre independentistes i constitucionalistes, sinó entre partidaris de la negociació sense límits i els que la volen delimitar al marc constitucional. És certament una divisió, però molt menys dogmàtica i dramàtica.

I la demostració és que dins del camp independentista els electors tendeixen a abandonar JxCat i desplaçar-se cap a ERC, que ara fa un discurs més pragmàtic, mentre que dins del constitucionalisme el PSC guanya força davant el PP i Cs. En efecte, ERC i el PSC són, per aquest ordre, els que han guanyat les recents eleccions legislatives i municipals. I també els dos primers partits en les dues enquestes que avui comentem.

La conclusió és que Catalunya es mou i que els partits menys fonamentalistes, o més pragmàtics, són premiats pels electors. Els dos blocs s’esquerden i els menys radicals van sumant suports.