La violència masclista que no cessa

L’Ertzaintza va arrestar ahir sis homes de 18 a 36 anys com a presumptes autors de la violació múltiple a Bilbao: amb aquesta ja són 42 les agressions sexuals en grup denunciades des de començaments d’any, quan en tot l’any 2018 es va tenir coneixement de 60, xifres molt superiors a les dels anys previs. També, el mes de juliol ha acabat amb nou dones assassinades per violència masclista, una cada tres dies. Dos fenòmens que comparteixen una mateixa arrel, un masclisme enquistat, agressiu i incapaç de veure la dona com a igual. _

La lenitat de la sentència contra ‘La manada’ de Pamplona va desencadenar una autèntica commoció social que va suposar un revulsiu per al moviment feminista a Espanya i va posar sobre la taula la necessitat d’una reforma legal que qualifiqués com a agressió sexual, i no simplement com a abús, els actes sexuals comesos forçant la voluntat de la víctima, amb qualsevol forma de violència o intimidació i sense exigir-li a aquesta una resistència heroica. Ha sigut més ràpida la justícia, amb la sentència del Tribunal Suprem que va elevar la pena dels autors de la violació col·lectiva de Pamplona i les d’instàncies com el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que han aplicat la jurisprudència establerta per l’alt tribunal, que els partits que es van comprometre a legislar i a aplicar un pacte d’Estat.

Algunes associacions feministes confien que aquestes últimes sentències, a més d’haver fet justícia amb les víctimes, tinguin un efecte exemplaritzant. Lamentablement és de témer que no sigui així. De fet, ni l’aprovació de la llei integral del 2004 va servir per impedir que fa a penes dos mesos s’arribés al miler d’assassinats des que van començar a ser comptabilitzats, ni l’exemplar reacció de la societat espanyola ha servit per aturar una modalitat d’agressió grupal de la qual tenim notícies amb una freqüència esgarrifosa. No hi ha d’haver treva en les actuacions de prevenció dels cossos de seguretat, en l’atenció a les víctimes i en el càstig exemplar. Però no n’hi ha prou. Després del maltractament quotidià, el rearmament ideològic, banazalitzador o exculpatori, els crims amb resultat de mort i les agressions sexuals en les quals grups d’homes semblen reproduir patrons de dominació i violència transmesos a través del porno segueix amagada una visió intolerable de la dona que ha de ser combatuda a través de l’educació, la mobilització i la la denúncia constant de totes les formes de violència masclista.