Preavís en el millor moment de l'ocupació

Les dades de l’atur registrat del mes de juliol són, com gairebé tots els indicadors econòmics en aquest moment, contradictoris. La temporada turística va proporcionar una reducció del nombre d’aturats inscrits, però es tracta de la pitjor xifra des del 2002. Tenim, doncs, un nou preavís, abans-d’ahir va ser el del PIB, d’una tendència de l’economia espanyola al refredament malgrat ser una de les que més creix a la zona euro. La indústria i els serveis són els sectors menys dinàmics, mentre que la construcció tira amb força, un altre signe de preocupació. Els sindicats assenyalen el retard en la formació de Govern com una de les causes d’aquesta desacceleració o menys intensitat del creixement. Segurament, la debilitat de la recuperació es veu empitjorada per la inestabilitat política, a Espanya, a Europa i al món global. 

Però el mateix dia hem sabut que la població ocupada ha batut un rècord absolut, arribant als 19,5 milions d’ocupats. Una dada enormement positiva, no només per a la conjuntura del moment, sinó molt especialment per resoldre problemes estructurals com el de les pensions. Una altra cosa és determinar si la qualitat d’aquesta ocupació, en termes de cotitzacions, servirà per sortir del dèficit crònic que arrossega el sistema públic de pensions. Totes les dades van en la mateixa direcció. L’economia global flaqueja, l’impacte d’aquesta debilitat a Espanya és limitat, però es necessita un Govern que prengui mesures immediatament i que tingui majories que permetin reformes estructurals.