La república de les meravelles

Després delfracàs  de la via unilateral el 2017, i davant de la impossibilitat de mantenir aquesta promesa, els dirigents d’ERC  en lloc de parlard’independència  estan recorrent a l’exaltació de la fórmula "república" com a substitut.Un bon exemple és l’article que el cap de setmana passat va publicar en EL PERIÓDICO Roger Torrent, president del Parlament i possible cap de llista quan es convoquin eleccions autonòmiques després de la més que probable inhabilitació d’Oriol Junqueras.

És un text buit de contingut, on s’anuncien desitjos impossibles de no compartir, però que es faran realitat quan, no se sap com ni quan, arribi aquesta república somiada capaç de solucionar tots els problemes imaginables, des del canvi climàtic fins a l’envelliment de la població, passant pel dret a la vivenda o a un salari digne. “Quan parlem de república no pensem en exèrcits, himnes o banderes. Per a nosaltres, la república són escoles, hospitals, pensions, drets laborals i serveis socials. Són, en definitiva, oportunitats i esperances", afirma Torrent.

En cap moment precisa si està parlant de la república com a forma d’Estat, vàlida en qualsevol lloc del món, o d’un eufemisme d’aquella independència que el 2015 els dirigents d’ERC van prometre que s’aconseguirira en 18 mesos. Si fos el primer, hauria d’explicar per què Dinamarca, Noruega i Suècia, presentades sovint com a exemples del’Ítaca separatista, són monarquies parlamentàries com l’espanyola. És evident que la creença que la forma republicana d’Estat comporta necessàriament polítiques socials més avançades no té fonament. En realitat, la verborrea republicana és un refugi davant de la falta d’estratègia de l’independentisme i un recurs per atacarFelip VI amb l’objectiu d’erosionar un dels pilars de la Constitució de 1978. 

Un altre dels elements cridaners és que Torrent negui que la seva proposta sigui nacionalista o que es tracti d’un replegament populista. Aquesta afirmació és incompatible amb les prèdiques que des del 2012 Junqueras ha difós sobre l’existència d’un “espolifiscal” quan el cert, com reconeix l’exconsellerAndreu Mas-Colell, és que els catalans paguem aproximadament per renda i rebem per població i que el finançament de la Generalitat se situa en la mitjana autonòmica.

Somieig utòpic

Notícies relacionades

Puigdemont veu «preocupant» una possible deriva «antipartits» de l'ANC a la Diada

Exconsellers d'ERC renuncien a anar a la manifestació de l'ANC l'11-S

En realitat, l’exaltació de la fórmula “república” obeeix a l’esgotamentde la retòrica unilateral que va moure el procés des del 2012, però incapaç d’abandonar elsomieig utòpic, ara sota la promesa d’una república de les mil meravelles. La principal novetat és que la subhasta, el pols radical entre els dos principals partits independentistes que va precipitar laDUIel 2017, ha deixat de funcionar. ¿Converteix això ERC en un partit fiable i moderat? En absolut. La seva actuació política continua sent molt erràtica i no dubta a alimentar tota mena de falsedats. Senzillament els republicans intenten adaptar-se a un nou escenari en el qual el seu principalcompetidor electoralper l’esquerra, sobretot en l’àrea metropolitana, és elPSC.