Hollywood ja no és Babilònia

El Hollywood de fa 100 anys era menys beat que l’actual. De fet, la gresca era tal –dins i fora de la pantalla– que el 1929 i després d’un munt d’anades i vingudes amb la censura, els grans estudis decideixen autoregular-se mitjançant el codi Hays, un manual de conducta que impedia que les pantalles s’omplissin de sexe i drogues (el rock’n’roll encara havia d’arribar). Concloïa amb això l’època de les festes de tres dies en mansions d’estrelles, i de les descarades i agudes comèdies d’embolic dels anys 30.

Notícies relacionades

Cannes es rendeix a la nostàlgia cinèfila de Tarantino

L’elogi revolucionari

Fins a la derogació del codi Hays, el 1968 –¿quan, si no?–, i, sobretot, a partir d’aquell moment, Hollywood no ha de deixar mai de mostrar carnalitat quan ha volgut o ho ha requerit o exigit el guió. Així era sobretot en els 80 i 90, l’època daurada delsthrillers que volien ser d’alt voltatgethrillers alt voltatge (¿quantes moquetes no han quedat quedat inservibles per culpa dels imitadors del moment nata de Nueve semanas y media?), que servien per crear ídols eròtics.

De la mateixa manera, el cel·luloide –i en particular el de cine negre– acostumava a ser prolix en whisky i cigarrets, però ara Netflix ha anunciat que reduirà l’aparició del tabac en les sèries de producció pròpia després d’haver sigut durament criticada per la quantitat d’escenes en les quals hi ha algú fumant a Stranger things, un títol ambientat en els 80Stranger things. Es podria fer una lectura molt optimista de tot això i pensar que la indústria del cine ja no cosifica els cossos, i en especial femenins, o creure que sent un algun interès pelspulmons dels seus espectadors, igual que també seria erroni pensar que tot obeeix a una malvada conspiració políticament correcta. La realitat és una altra: els adolescents ja no necessiten el cine per veure sexei el tabac causa rebuig generalitzat. Renovar-se o perdre les audiències. Que l’autèntic pecat de Hollywood-Babilònia mai va ser la luxúria, sinó l’avarícia.