Brasil, una bossa de pobresa

L’economia brasilera és la més gran de l’Amèrica Llatina, però això no és cap obstacle perquè creixin al país la pobresa i les xacres que hi van associades. L’amenaça de recessió, amb un decreixement del PIB del 0,2% el primer trimestre del 2019 i males perspectives per a la resta de l’any i el pròxim 2020, la pujada de l’atur, singularment entre els joves d’entre 14 i 29 anys, i l’augment dels treballs precaris –el 40% dels llocs de treball són sense contracte– expliquen la realitat ominosa d’una bossa de pobresa que engloba més del 25% de la població (uns 52 milions de persones, el 43% nens i adolescents). Ni el programa ultraliberal de Jair Bolsonaro, president des del gener, ni les mesures de xoc promeses durant la campanya electoral han corregit els trets essencials d’una societat extremadament dual, en què l’opulència i la misèria coexisteixen a tot arreu, només separades moltes vegades per l’amplada d’un carrer.

Els efectes correctors impulsats per Luiz Inácio Lula da Silva durant la seva presidència se’n van anar per l’embornal de la corrupció, que va esquitxar el seu partit, el procés de destitució de Dilma Rousseff i la venalitat durant el mandat de Michel Temer, un quadro clínic que fa poc menys que impossible qualsevol millora de la situació. Bolsonaro no ha aconseguit seduir als mercats, malgrat comptar amb el recolzament de Donald Trump, perquè les perspectives de futur indueixen a pensar que el seu programa econòmic és inadequat per reanimar el malalt.