Una parella divina

Són una parella divina, però el seu glamur no és d’aquest món. El Peio és sacerdot. La Viqui és monja. Podríem dir que Déu els crea i ells s’ajunten. Han muntatun hospital de campanya a l’església de Santa Anna,que és a tan sols trenta metres del carrer comercial més car d’Espanya, el Portal de l’Àngel. Allà acullen emigrants adolescentsque van buscant empara. No pregunten, no jutgen, no els demanen res, només donen. Són molt rars aquests cristians, donen per la cara, i si han de posar l’altra galta, la posen.

Aquesta ocurrència d’obrir les portes d’un temple perquè dormin i descansin els sensesostre, els la va donar el seu cap, Francesc. Pel que sembla no fa gaire va dir que estava molt bé que els turistes inundessin les seves esglésies, convertint-les en museus, però que llavors perquè no podien utilitzar-se també com a hospital de campanya. Per curar cos i ànima dels desesperats,mentre durés “la guerra”. Deixant a part la cura de l’ànima –cadascú s’ho farà amb el seu karma–, qualsevol cos necessita descansar, menjar, rentar-se, i sobretot relacionar-se amb altres cossos que tinguin orelles que els escoltin i mans que els abracin.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Per això el Peio va trucar al dissenyador Curro, per buscar una solució per al descans dels seus refugiats. Amb l’ajuda desinteressada d’un fuster del Raval i uns ex sensesostre,van dissenyar un somier de posar i treure sobre els bancs de la capella. Va trucar al Curro perquè aquest col·labora habitualment amb la Fundació Arrels i ja havia dissenyat el 2010 un banc d’església convertible en llit. Es titulava “Per l’amor de Déu”, però òbviament mai es va posar en producció ni el va comprar cap parròquia. Ara es veurà que la seva irònica proposta, desgraciadament, no era tan absurda.

Amb la colla de polítics que ens envolten, tot el dia engolats i barallant-se entre si, incapaços de resoldre els temes urgents, iniciatives com aquesta donen esperança. No en la política, tampoc en la religió, sinó en algunes persones bones. Visca el bonisme, sigui terrenal o, en aquest cas, celestial.