Setmana negra
Por, pànic, cangueli
¿Les causes? Vagin sumant: la política i els polítics, el partidisme, els personalismes, la incapacitat notòria d'uns i d'altres, la barroeria parlamentària, l'esquerra contra l'esquerra i la dreta ventant-se
zentauroepp49212587 graf2450 madrid 25 7 2019 el presidente del gobierno en fu190725200242 /
Hi ha dies en què seria millor no aixecar-se. Una frase útil. Que es diu alegrement, moltes vegades. De manera transitòria. El que és greu és quan aquests dies es converteixen en setmanes, les setmanes en mesos i els mesos en anys i, tot i així, ens hem d’aixecar, armar-nos de valor, sortir al carrer i afegir-nos a la vida. Però som aquí: veient-les venir i amb l’aigua fins al coll.
Aquesta és la sensació que em desconcerta aquesta setmana. Setmana negra. Al principi vaig creure que es tractava només d’un simple torticoli, però no. La cosa anava a més: el cos sencer en tensió, garratibat. I unes ganes immenses de no veure-hi, de no sentir, no pensar, no processar. Tancar els ulls i deixar-ho tot enfora, lluny, imperceptible, invisible, quiet. Aquests eren els símptomes. De seguida vaig trobar el diagnòstic: por, pànic, cangueli. I un embafament tremend i un cansament etern, com a agents coadjuvants.
¿Les causes? Vagin sumant: la política i els polítics (¡segon problema dels espanyols, per sota de l’atur i per sobre de la corrupció!), el partidisme, els personalismes, la incapacitat notòria d’uns i d’altres, la barroeria parlamentària, l’esquerra contra l’esquerra i la dreta ventant-se. ¿Més? Sí, més: la falta de respecte als qui vam complir amb el nostre deure votant a l’abril, perquè ara ens suspenguin aljuliol, ens obliguin a tornar al setembre i amenacinjuliol, ens obliguin a tornar al setembre de fer-nos repetidors al novembre. ¿Però a què estan jugant aquests mocosos?
I per si faltés alguna cosa, tenim Boris Johnson i Donald Trump (ja ho va profetitzar Paco Martínez Soria: “¡Vaya par de gemelos!”), el ‘brexit’, les prediccions de Mario Draghi (“tot va a pitjor, molt pitjor”), la reaparició de la pena de mort als EUA, els rècords de calor històrics (de nou crema París), l’intent de carregar-se Madrid Central, el reggaeton, els ‘realities’ de la tele... ¡Que aturin el món, que baixo!
De moment, com per indicació facultativa, abaixo la persiana d’aquesta columna, m’agafo unes setmanes de descans i els animo a retrobar-nos a la tornada.
Bon agost (dins del que hi ha).
