IDEES

Astronautes al meu cine

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp37519007 icult190724163201

zentauroepp37519007 icult190724163201

Us he d’explicar un somni. Miro per la finestra i són allà: els astronautes.

 Paios amb vestits blancs protectors, cascos de seguretat que semblen escafandres, caminen pel sostre d’uralita del cine Urgell, que sempre ha ocupat l’interior d’aquesta illa de vivendes. Tota la meva vida he estat veient aquest sostre a dues aigües i d’escames de color gris, com de colom amfibi. Pensem que el que ja hi és quan naixem, els nostres pares o aquest cine, no desapareixeran mai. Però el cas és que aquests astronautes furen a cada racó i ja han retirat un terç de la superfície. "Quan acabin, vindran a buscar-me a mi", penso, perquè els veig com a aquests individus amb granotes similars que es volien emportar ET. Ara han hissat una bandera de color verd. "Ja podem obrir la finestra", em diu la meva mare. Això, el 2019, és probablement el més estrany del somni.

Només que no és un somni, clar. Són les obres per donar un nou ús al solar que ocupava aquest cine. On vaig fer cua per a 'Boja acadèmia de policia' i on el meu pare va roncar mentre Jessica Rabbit deia "No soc dolenta, és que em van dibuixar així". Aquesta columna no serà de nostàlgia cinèfila. Intenta, inclús, no ser nostàlgica, a seques. No parlarà d’explosió de crispetes i xarrups de Cola o primers petons amb llengua. Aquesta sala, que va ser la més gran de la ciutat (hi cabien gairebé 2.000 persones) i ara és res, va obrir el setembre de 1963 amb 'Carmen Jones', d’Otto Preminger, i l’últim que s’hi va projectar, el maig de 2013, va ser 'Fast & Furious 6'. Potser és fins i tot assenyat que tanqui, vista la deriva.

Notícies relacionades

M’agradaria pensar que s’ha inventat una altra activitat cultural o de lleure superior al cine (no sé, l’odorama), però el cas és que el que hi construiran quan els astronautes se’n vagin serà un supermercat. S’aixecarà sobre el lloc exacte de la platea, així que el seient on jo vaig veure menjar sopa d’ulls a ‘Indiana Jones’ potser l’ocuparan ara vuit terrines d’humus de marca blanca apilades. No em vull posar apocalíptic, però tampoc som davant d’un petit pas per a l’home, un gran per a la humanitat. La memòria, com aquest sostre, és d’amiant. Així de tòxica i removible.

                

Temes:

Cine