Recta final de la investidura

Tal com estava previst, Pedro Sánchez no va aconseguir el recolzament dels 176 diputats que necessitava per ser investit president del Govern en la primera ronda de la investidura. PP, Ciutadans, Vox, ERC, Junts per Catalunya, Coalició Canària i UPN van votar-hi en contra, mentre que Unides Podem, el PNB, Bildu i Compromís es van abstenir. El candidat socialista només va aconseguir el recolzament del seu grup parlamentari i del Partit Regionalista de Cantàbria. Una imatge de solitud que Sánchez té un escàs marge per revertir d’aquí a la segona votació, dijous, quan necessita una majoria simple per ser investit. Després de mesos de lluita pel relat en la negociació amb Unides Podem (UP), la investidura del líder socialista encara les hores decisives. L’escull principal continua sent la configuració del Govern de coalició: quants ministeris, i amb quin pes polític i pressupostari, gestiona la formació que dirigeix Pablo Iglesias.

Amb el resultat de la votació cantat, el debat parlamentari d’aquest dimarts es va veure en certa mesura eclipsat pelduel entre el PSOE i UP. La sessió va mostrar una vegada més les discrepàncies de fons, estratègiques, entre les dues grans formacions de l’independentisme català, ERC i Junts per Catalunya (JxCat). Els republicans, guanyadors de les eleccions generals a Catalunya, van allargar la mà a Sánchez. En un to inusualment moderat, Gabriel Rufián va enarborar la bandera del diàleg i va instar el PSOE i UP a arribar a un acord. En aquest cas, els republicans facilitarien la investidura del candidat socialista, malgrat que aquest dimarts van votar ‘no’. El discurs de Rufián va incloure una pulla als seus socis de JxCat en el Govern de la Generalitat: “El no a tot, el bloqueig a Espanya, és irresponsable”. Laura Borràs, la portaveu parlamentària dels postconvergents, no es va donar per al·ludida. El seu duel parlamentari amb Sánchez va ser tosc, molt diferent en el fons i les formes del de Rufián amb el líder socialista. Proveïda en el discurs de la denúncia de la “repressió” i la falta de qualitat democràtica d’Espanya, Borràs va reivindicar la unilateralitat com a estratègia de l’independentisme i va afirmar que “el problema de Catalunya es diu Estat espanyol”. El ‘no’ rotund de JxCat a la investidura deixa la formació postconvergent sense marge d’influència en el nou Govern, en cas que arribi a formar-se. Aquest paper se l’arroga ERC en la seva pretensió de ser un partit important durant aquesta legislatura, si dijous Sánchez finalment és investit president.