La clau
48 hores per filar un Govern
Dijous assistirem al primer desenllaç d'un duel polític amb uns litigants que haurien d'analitzar en termes d'estabilitat política més enllà dels comptes de cost i risc dels seus partits
zentauroepp49182463 pedro sanchez190723135701 /
Aquest dimarts, la primera votació per investir president Pedro Sánchez ha transcorregut sense gaire sorpreses. Els 124 vots a favor del candidat l’han deixat a una bona tirada de la majoria absoluta, necessària en aquesta primera ronda. En la segona, n’hi ha prou amb aconseguir més quantitat de ‘sí’ que de ‘no’ i les 48 hores que queden per al següent assalt seran decisives per evitar l’abisme del setembre. L’ombra d’una repetició electoral és allargada i a priori ningú la vol.
Dos dies poden donar molt de sí. Si l’intercanvi d’ofertes entre el PSOE i Unides Podem ha sigut bulliciós aquests últims dies, l’escàs marge per tancar un acorddesprés de la investidura fallida suggereix que aquestes jornades poden ser interminables per als equips negociadors. La proposta del Govern de cooperació queda ja com un miratge llunyà i Iglesiasexigeix un Executiu de coalició que no es limiti a un simple attrezzo sense poder real.
La negociació s’anticipa ara més àrdua si és possible jutjant per l’acarament que Sánchez i Iglesias van protagonitzar dilluns a la Cambra, on van mostrar una vegada més el seu desacord quant a les carteres –i el seu veritable abast– que podrien assignar-se als dirigents de Podem.
Marge de negociació
Tampoc van ocultar la sevaexigua sintonia, que sens dubte no contribueix a crear un ambient de confiança. No obstant, des de les dues formacions s’insisteix que encara hi ha temps per explorar aquelles propostes, especialment en lesàrees socials, on hi ha més coincidències programàtiques.
Dijousassistirem al primer desenllaç d’un duel polític amb uns litigants que haurien d’analitzar en termes d’estabilitat política més enllà dels comptes de cost i risc que els seus propis partits facin internament.Amb els resultats electorals a la mà els socialistes tenen tota la legitimitat per agafar els comandaments d’una legislatura que volen ben consolidada.
Els pactes a què s’arribi, si així és finalment, hauran de comptar ambrenúncies i cessions, ja que, segons aquella màxima de la diplomàcia, els acords es firmen entre els que discrepen.
