Editorial

Duel pel poder a l'esquerra

Sánchez i Iglesias exhibeixen els seus desacords en el Parlament en plena negociació del Govern

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp49172644 pedro sanchez para pieza190722133224

zentauroepp49172644 pedro sanchez para pieza190722133224 / DAVID CASTRO

La primera sessió del debat d’investidura de Pedro Sánchez va ser la constatació en el Parlament de les diferències i desacords entre els dos partits de l’esquerra, el PSOE Unides Podem (UP), embotellats en un duel pel poder a càrrec de la composició i el programa d’un Govern de coalició que, després de tres mesos de les eleccions del 28 d’abril, sembla l’única possibilitat que Espanya acabi la setmana amb un president investit. En un dur duel parlamentari, Sánchez i el líder de la formació morada, Pablo Iglesias, van intercanviar retrets i van demostrar que les seves diferències van molt més enllà que la presència o no del segon a l’Executiu.

En plenes negociacions per formar Govern de cara a la segona votació d’investidura de dijous que ve –la votació d’aquest dimarts es dona per perduda–, Sánchez i Iglesias van protagonitzar un cara a cara inusual per la franquesa amb què van exposar les seves posicions negociadores, els seus recels i les seves desconfiances. Jutjant les seves intervencions en el Parlament, les discrepàncies són nombroses i de substància. Van des del repartiment del poder en el Govern (número i pes de les carteres que tindrà cada partit) fins a assumptes programàtics, de fons. La qüestió catalana –a què Sánchez amb prou feines va fer menció en el seu discurs inicial– és un dels principals esculls, a les portes de la sentència del judici del procés. Però n’hi ha més, jutjant les diferents intervencions, des de la reforma de l’article 99 de la Constitució i la profunditat d’un programa d’esquerres. A Espanya no hi ha tradició de Govern de coalició, i aquesta falta de referents sens dubte es nota en les negociacions entre PSOE i UP. 

Un fracàs desencadenaria, segons va repetir Sánchez en diverses ocasions, una repetició electoral, malgrat que sobre el paper al setembre hi hauria una altra oportunitat. Aquesta és l’eina de pressió del líder socialista sobre UP, però també sobre els dos principals partits de la dreta, el PP i Cs. Els seus líders, Pablo Casado i Albert Rivera, van tenir unes intervencions dispars. Casado va ser contundent en la seva oposició a Sánchez però va mantenir les formes. Rivera, en canvi, es va abonar al to aspre, situant-se a la dreta del PP mateix. No sembla que Sánchez trobarà a la dreta l’abstenció que anhela. Només un acord amb Iglesias el porta a la investidura. Amb prou feines tenen uns dies per pactar acords i, sobretot, desacords, una tasca que pel que sembla aquest dilluns no és gens senzilla.