Naturalesa i cultura
Rebrotem
No hauríem de viure d'esquena a la terra, ni tractar-la com aquell que hi està de passada. Parlem de plans integrals sense pensar prou com ens hi integrem nosaltres
3382d1c2-8a2e-4f38-a435-595d4bf5b5de-hd-web /
Deu anys del terrible incendi d’Horta de Sant Joan i l’horror d’aquells dies, d’aquelles hores, no queda lluny del viscut recentment a la Ribera d’Ebre. I si hem de fer cas als experts, d’altres incendis que vindran.
Mentrestant, Rebrotem és una iniciativa popular de recaptació de fons que s'ha posat en marxa en benefici de les comarques afectades, i en coordinació amb les administracions. No és només una iniciativa solidària d'emergència a curt termini per als afectats, que ja seria meritori, sinó que té en compte el mig termini amb plans de reforestació per a un model territorial de boscos i paisatge i el llarg termini amb l'objectiu de repensar el model de vida rural i treballar per l'equilibri territorial. No els conec, però em recorden gent cantelluda com la llicorella del Priorat, que no pretenen encaixar el paisatge en les seves vides com fem des de ciutat, sinó les seves vides en el paisatge. No sé si la condescendència arrogant del nord ens ha permès de veure-ho.
Mentre acusem cada dia més la pressió de les densitats de tot tipus que encabim a la ciutat, penso en els marges, en la paret seca, en els camins. Em sento assedegada d'una vida que no és la de l'alta velocitat, sinó la de poder viure-la de manera conscient. No hauríem de viure d'esquena a la terra, ni tractar-la com aquell que hi està de pas. Parlem de plans integrals sense parar prou atenció en com ens hi integrem nosaltres. Cadascú que hi pensi, i les administracions que hi actuin, i adoptem nosaltres aquests valors que integren --altre cop el verb-- natura i cultura. Podem llegir Joan Todó, Marta Rojals, Roger Vilà, Toni Orensanz i tants altres, o podem ser els ulls i les oïdes de l'emoció que transmeten Menut, Xarim Aresté, Lluís Capdevila o Roberto Olivan. La Maria Bohigas no ho va poder dir millor "La cultura és això: un clap de conreu que atura el foc. Deixeu morir els conreus i no hi haurà qui l’aturi." Deixem-nos interpel·lar i emocionar pels girasols, que sempre saben cap on mirar.
