Dijous, ¿miracle?

Pel que s’ha escoltat en la primera sessió del debat d’investidura es pot dubtar que Pedro Sánchez sigui elegit president del Govern aquesta setmana. Ni aquest dimarts en la primera votació, que necessita la majoria absoluta del Congrés dels Diputats (176 dels 350 vots), ni dijous en la segona, en què el candidat socialista necessita tenir més vots a favor que en contra. Queden dos dies, no obstant, i en aquest temps les coses es poden reconduir, tot i que sembla que ara estan més pròximes a la ruptura que a l’acord.

A l’hemicicle segurament només es va assistir a una representació en obert del que estan sent les negociacions entre el PSOE i Unides Podem per tancar aquest Govern de coalició, que li donaria a Sánchez el recolzament dels 42 diputats de Pablo Iglesias i li obriria la possibilitat de seguir una altra temporada a la Moncloa. Però fins i tot en el cas que fos això, el to greu utilitzat per tots dos, l’aparent falta d’empatia, els múltiples retrets i les advertències que es van creuar no només mostren la poca sintonia que hi ha entre els dos líders sinó que també semblen indicar que el diàleg entre les dues forces és a la via morta.

En aquesta representació del desacord, Sánchez i Iglesias, Iglesias i Sánchez, a l’estil de les parelles que estan en les vigílies d’un divorci, van treure els draps bruts i es van dir frases de l’estil “no ens deixarem humiliar”, “no tindrem un paper merament decoratiu en el Govern” o “jo ofereixo un Govern de coalició però si no hi ha acord pensin si votaran amb la ultradreta” i altres de semblants. Fins al punt que el líder d’Unides Podem va revelar com el PSOE ha anat rebutjant totes les peticions de ministeris que ells han fet, no ja els de polítiques d’Estat com Defensa o Interior, també Hisenda, Treball, Transició Ecològica, Ciència... Així que s’ha acabat la discreció pregonada en els últims mesos i s’ha passat a la llum i els taquígrafs que Iglesias demanava el 2016 per parlar amb Sánchez.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

El líder de Podem, que divendres passat es va veure forçat a renunciar al Govern pel veto del socialista, va arribar a més indignat perquè el candidat a la investidura ja havia mostrat en la seva primera intervenció una gran distància dels seus possibles coalitzats. Sánchez va començar demanant l’abstenció a PP i Ciutadans i menystenint el partit de Iglesias, que només va esmentar en el minut 93 del seu discurs. A més, va dedicar les seves rèpliques i contrarèpliques amb Pablo Casado i Albert Rivera a insistir-los que facilitessin la formació d’un Govern.

Semblava una estratègia dirigida a armar-se d’arguments per respondre el que serà el discurs clau de l’oposició si finalment resulta investit amb els vots de Podem i l’abstenció d’ERC i Bildu. Però després del seu duel públic amb Iglesias semblaria que realment ho va fer perquè veu la investidura en suspens i qualsevol via per garantir-la li sembla millor que repetir les eleccions. Mentrestant, les negociacions segueixen i dijous se sabrà si per fi hi ha miracle, és a dir, Govern.