Una escalada al gust de Trump

L’escalada a l’estret d’Ormuz, tan desbocada i plena de riscos, es troba on segurament van desitjar que fos des del principi el president dels Estats Units, Donald Trump, i els falcons de la Casa Blanca, que el 2017 van decidirdesenganxar-se de l’acord aconseguit el 2015 per Barack Obama amb el règim dels aiatol·làs. De la mateixa manera, els durs de la república islàmica han aconseguit prendre la iniciativa a través de les accions de laGuàrdia Revolucionàriaen detriment del possibilisme encarnat pel president de l’Iran, Hassan Rouhani, i han aprofitat el despropòsit de la captura pel Regne Unit del petrolier ‘Grace 1’ a prop de Gibraltar per fer-se amb l’‘Stena Impero’, de bandera britànica. Amanit tot amb l’habitual cridòria de les cancelleries i la decepció dels europeus, arrossegats pels Estats Units i el Govern britànic a participar enuna crisi que no desitgen.

Mentre el secretari del Foreign Office, Jeremy Hunt, embardissat ambBoris Johnsonen la carrera per la successió de Theresa May, invoca la llibertat de navegació per justificar el seguidisme de Londres i, de passada, marcar perfil en la lluita pel lideratge del Partit Conservador, l’entorn de la crisi recorda cada dia més les línies mestres de lainvasió de l’Iraqel 2003. Amb el perill afegit, llavors i ara, que el conflicte repercuteixi en el mercat energètic,es dispari el preu del petrolii l’economia global se’n ressenti més enllà de tota previsió possible. No només perquè per l’estret d’Ormuz circula el 30% de les exportacions de cru, sinó perquè l’elecció pels Estats Units de l’Aràbia Saudita com a base de la seva resposta militar pot contaminar tota la regió en plena disputa per l’hegemonia entre Riad i Teheran.

Que això passi és més un temor que una simple hipòtesi, com ho és que els esdeveniments a l’estret d’Ormuz es converteixin enarma preelectoral als Estats Units, amb el consegüent allunyament de la diplomàcia. La voluntat expressada per la majoria de precandidats demòcrates de ressuscitar l’acord nuclear amb l’Iran és suficient perquè els estrategs de Trump alimentin la tendència del president a recórrer a la grandiloqüència, les amenaces i els gestos rotunds, a aclamar la solidaritat britànica i a injuriar els altres aliats. Si aquesta ha sigut altres vegades la seva línia de conducta, no hi ha raó perquè aquesta vegada es comporti de forma diferent.