Negociacions PSOE-UP

Iglesias pretenia massa

El que va passar a Catalunya el 2003 entre Maragall i Carod-Rovira indica els greus riscos d'un Govern bicèfal

3
Es llegeix en minuts
zentauroepp49147891 opinion chiste domingo 20 07 2019 maria titos190720204726

zentauroepp49147891 opinion chiste domingo 20 07 2019 maria titos190720204726

No crec que Pedro Sánchez ho recordi, però el que va passar aCatalunya després de les eleccions del 2003il·lustra bé les dificultats quePablo Iglesiaspogués ser vicepresident.

En aquelles eleccionsPasqual Maragall, baixant diputats, va guanyar amb el 31,16% del vot aArtur Mas (30,94%), tot i que Mas, que també va perdre escons, en va treure 46 davant 42 del PSC. Però ni Maragall niMontillavolien perdre l’oportunitat d’acabar amb 23 anys de pujolisme. Per a això necessitaven l’ERC deCarod-Rovira,la força que més vots i diputats havia pujat malgrat haver quedat lluny del PSC o CiU.

Al final es va formar unGovern bicèfal(que el terme tripartit defineix malament). Maragall seria president i Carod-Rovira conseller primer. L’acord era per acabar una època, però PSC i ERC no tenien clar el projecte de futur i Carod creia reflectir millor el signe dels temps. Al cap de pocs dies Carod, amb bona intenció i després de consultar l’abat de Montserrat però no Maragall,se’n va anar d’incògnit a Perpinyà per negociar amb ETA(després d’un llarg recorregut amb cotxe amb els ulls tapats). Quan allò es va saber hi va haver una bronca descomunal entre el PSC i ERC. I entre el PSC iZapatero. El tripartit –amb eleccions anticipades el 2006 i el relleu de Maragall per Montilla– va sobreviure fins al 2010. Però la confiança entre el PSC i ERC estava trencada iel projecte va quedar tocat de mort.

El rebuig total de l’oferta de ministres tècnics mostra que Podem no calibrava bé el seu pes polític

Ara Sánchez (al contrari que Maragall el 2003) ha pujat escons mentre quePablo Iglesias (al revés que Carod) n’ha perdut. Un Govern de Sánchez avalat des de fora per Podem, o amb ministres tècnics morats, seria una solució. Sánchez només té 123 diputats i el PP i Cs estan enrocats en el ‘no és no’ com a principi universal (la dreta espanyola no sap ser pragmàtica).

Exemples a Europa

Un Govern socialdemòcrata sense majoria i amb recolzament de partits més a l’esquerra, que no volen que mani la dreta i renuncien a ser al Govern, no és anormal a la UE. Passa aPortugaldes de fa temps i ara aDinamarca.

Però Iglesias no ho admet i creu que el que practiquen les esquerres radicals portugueses o daneses és una pura i simple baixada de pantalons. Iglesias és un polític complex. Les seves brillants intervencions als debats electorals li van permetre una remuntada, però les excomunionsd’Íñigo Errejón iCarolina Bescansa indiquen cabdillisme. A més, en plena negociació i quan Sánchez oferia ja ministres tècnics de Podem, convoca un referèndum entre les seves bases perquè només acceptin un Govern bicèfal. Ésuna forma una mica xantatgista de negociarque li resta molta confiança.

La coalició amb Iglesias seria un Govern bicèfal, ambun vicepresident amb agenda pròpia i de poca confiança. Vist això, ¿qui garanteix que en pocs mesos no convoqués un referèndum entre les seves bases sobre el dret a l’autodeterminació, la bola negra al Tribunal Suprem, o el xoc sobre la reforma laboral o la política econòmica, matèries en les quals, una vegada dins de l’euro, Espanya té poc marge respecte a França, Alemanya o el BCE? Tsipras, que ha perdut les eleccions, però ha quedat com el primer partit de l’oposició, ho va comprovar després d’haver promès el contrari al referèndum del 2015. Però Tsipras ha quedat més ben parat queVaroufakis, l’heroi dels alcaldes de Podem, que ha sortit diputat pels pèls.

A més, el pes parlamentari del PSOE i de Podem (al contrari del que va passar a Catalunya el 2003, on ERC podia fer majoria amb CiU) no justifica els riscos d’un Govern bicèfal. Espanya necessita un Govern amb un president, no amb un president disminuït per un vicecabdillista que, malgrat el resultat electoral, creu que encarna les aspiracions del poble “autèntic”. Qui defuig sempre parlar de Veneçuela no és un vicepresident adequat per a un país que vulgui tenir veu, vot i pes en una UE que necessita cohesionar-se.

Notícies relacionades

¿Llavors? Sánchez només té 123 diputats i Iglesias no pot ser vicepresident. Estàvem en la quadratura del cercle i tothom temia ja la repetició electoral al novembre. Però ara Iglesias –després de l’oferta del PSOE de no vetar Irene Montero– ha quedat descol·locat i jaadmet que no serà vicepresident. La investidura encara no està desbloquejada i la negociació final serà dura. Però Sánchez li ha guanyat el pòquer ija no és impossible que el pròxim dijous sigui investit. Iglesias no es pot atrevir a frustrar el desig de tota l’esquerra de no malbaratar l’ajustat resultat del 28-A.