Editorial

Una altra pràctica financera als jutjats

Les demandes contra les targetes de crèdit 'revolving' reflecteix la falta de transparència en alguns d'aquests productes

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp49104359 tarjetas revolving190719121759

zentauroepp49104359 tarjetas revolving190719121759 / FERRAN NADEU

‘Revolving’ probablement sigui un terme desconegut per a bona part de la societat, si bé ja és un concepte familiar als jutjats, que estan rebent centenars de demandes contra aquesta pràctica financera. En concret, ‘revolving’ es refereix aun tipus de targetes de crèdit en les quals l’usuari paga una quota fixa, la qual cosa permet ajornar les compres. El problema arriba quanels interessos són tan elevatsque resulta impossible per al client tornar el capital prestat, i el deute va creixent com una bola de neu. Una sentència del Suprem del 2015, que va decretar el caràcter usurari d’un crèdit ‘revolving’ i va obligar l’empresa demandada a tornar el que s’havia cobrat en excés, ha establert jurisprudència i ha obert la via judicial a nombrosos afectats.

El sector financer descarta que estiguem davant d’un fenomen com el de lesclàusules terra, perquè el Banc d’Espanya ha diferenciat entre els crèdits al consum i les targetes de crèdit (aquestes últimes solen tenir interessos més elevats, al voltant del 24%). De moment, els jutges resolen els casos de manera individual i ambinterpretacions diferents sobre si un determinat tipus d’interès es considera o no usura. És un problema complex, com reflecteix la controvèrsia judicial, que deixa al descobert lafalta de transparènciaamb què es comercialitzen algunes d’aquestes targetes. El client ha de ser informat plenament de les condicions els productes financers que contracta, altrament, es repetiran errors dels pitjors anys de la crisi.