Dies blaus sota un sol de justícia

Oberta la temporada de les recomanacions de llibres per a l’aturada estiuenca, descobreixo la quantitat de (bones) novel·les que passen precisament durant l’estiu. No se n’havia adonat fins al moment d’asseure’m a escriure, i a base de memòria i una recerca poc exhaustiva surt una llista bastant nombrosa, tot i que de ben segur s’haurà colat el forat d’algun oblit imperdonable. Així, tot d’un plegat, treuen la canícula mesetària dels anys 50 a ‘El Jarama’,de Rafael Sánchez Ferlosio; la platja del Lido i la mirada d’Aschenbach sobre el cos adolescent de Tadzio a‘Mort a Venècia’,de Thomas Mann; el Nàpols tòrrid d’‘El talent de Mr. Ripley’,de Patricia Highsmith; l’estiueig de la família Ramsay a ‘Al far’, de Virginia Woolf; i‘Mentre agonitzo’,de Faulkner, on la família Bundren transporta el cadàver de la matriarca sota la calor asfixiant del Mississipí. La sola enumeració esgotaria les línies.

Ben mirat, vessa lògica que l’estació de la plenitud articuli tanta producció literària. A l’estiu, amb la suspensió de les rutines, del treball i de l’escola, les hores es vessen tan lentes com la resina brolla de l’arbre.És el moment del viatge, de l’aventura lluny de casa, del retrobament amb un mateix i els seus fantasmes, l’escenari propici per al descobriment.Revetlles i barbacoes. Camps de blat ressecs. La calima sufocant. La plàcida monotonia dels dies sense fi. Migdiades de plom. Confidències de sobretaula. L’esplendor dels cossos. Les cigales. L’electricitat abans que esclatin la tempesta, la violència o l’instant de felicitatirrepetible. Temps i paisatge semblen conspirar durant els mesos d’estiu perquè el personatge faci un pas en fals, actuï per impuls, es decideixi a la fi o arribi a la cúspide del seu arc dramàtic.

Cada lector té, és clar, el seu repertori particular. Però si hi ha dues novel·les on s’incardinen a la perfecció la canícula i la trama, fins al punt que l’una reflecteix l’altra com en un mirall, aquestes són ‘El gran Gatsby’ i l’arrencada gairebé eduardiana d’‘Expiació’ en una casa de camp durant el dia més calorós de 1935. A la primera, en una escena superba, l’ociós matrimoni Buchanan i els seus amics lloguen una suite a l’Hotel Plaza per refugiar-se del pitjor dia de l’estiu de 1922 a Nova York. Improvisen una festa on s’ensuma l’atracció  adúltera que Jay Gatsby i Daisy amb prou feines poden dissimular. Ningú com Scott Fitzgerald podia haver emparentat millor la calor humida amb l’atmosfera tensa i claustrofòbica de l’habitació.

Curiosament, a les dues narracions l’aigua exerceix un paper fonamental, potser perquè no hi ha estiu sense aigua: la piscina on Gatsby troba la mort sobre un matalàs inflable i, a la novel·la del britànic Ian MacEwan, la font on la jove Cecilia Tallis –impossible separar-la ja del rostre de l’actriu Keira Knightley– es banya en roba interior sota la mirada de Robbie, el fill de la criada, i de la seva germana Briony.La petita que haurà d’expiar el pecat d’un malentès atroç.

Posats a recordar relats amb estiu a dins, emergeixen ara, del fons del cofre, dues joies d’aquelles que deixen un gust perdurable: ‘L’illa’ (Minúscula), de Giani Stuparich, i ‘Helena o el mar del verano’ (Acantilado), de Julián Ayesta. Dues obres germanes en la brevetat, l’elegància continguda i la captura d’un moment crucial de l’existència. A la primera, es tracta de la pèrdua, del comiat d’un fill del seu pare ancià i malalt en una illa adriàtica castigada pel sol i exposada al mestral; així descriu la canícula el triestí Stuparich: “Pare i fill caminaven un al costat de l’altre en silenci. En la intensa llum els contorns de les coses vibraven com electritzats; el vent passava gairebé invisible, expandint la seva sonoritat per tot arreu. El fill no tenia valor per observar el seu pare; ho sentia; advertia en ell gairebé físicament la sequedat de la seva set i l’esforç que havia de fer per mantenir-se dret i caminar”. Un prodigi.

Notícies relacionades

50 llibres recomanats per llegir aquest estiu del 2019

Naturgy: no tots els fons són iguals

A ‘Helena o el mar del verano’ l’epifania rau, en canvi, en l’esclat del primer amor durant un estiu –més ben dit, dos– que transcorre entre oncles, cosins, platges i sidra a l’Astúries de la postguerra burgesa. Desig adolescent i afecció a la infància perduda. “Vam tornar a poc a poc, caminant molt junts, morts de plenitud, de goig, de felicitat desconeguda i insofrible, morts d’amor, bojos d’amor. El cor m’omplia tot el pit, m’inflava tot el cos de sang calenta, m’omplia la boca de sal, omplia el món d’alegria rabiosa, d’ardor, de colors afilats com ganivets i alhora tous com les fulles d’una rosella, com la mel, com la llet acabada de munyir”. Una obra exquisida.

La vida i la mort, el combustible de la millor literatura. Bones lectures, bon estiu.