Això no és el mercat, amic meu

Fa unes setmanes vaig acordar amb una de les meves filles que m’encarregaria d’anar a recollir el meu net a la guarderia. Però em vaig confondre amb l’hora. La meva filla em va trucar per saber què passava, perquè li havien trucat de la guarderia dient que no havien vingut a recollir el nen. Li vaig explicar que m’havia confós d’hora i li vaig dir que agafaria un taxi i arribaria en 15 minuts. Em va dir que no em preocupés, que no corregués, perquè s’arreglava pagant una “multa” pel retard. 

La solució de pagar amb diners el retard no em va deixar tranquil. Pensava en les professores que s'estaven esperant i que els havia fet malbé els plans. Vaig arribar-hi el més ràpid que vaig poder i em vaig disculpar. Suposo que ara la meva filla pagarà la multa.

Això em va fer recordar un experiment en guarderies d’Israel. Com que els pares arribaven tard a recollir els fills, els centres van decidir introduir un sistema de multes per retard. Però el remei va ser pitjor que la malaltia. En lloc de disminuir, el nombre de pares que es retardaven va augmentar. La causa era que recollir els nens a l’hora, que abans es veia com una obligació moral dels pares cap als cuidadors, es va començar a veure com una simple transacció econòmica. El compromís moral va desaparèixer i va ser substituït per una simple contraprestació dinerària.  

Fort relativisme moral

Ha passat una cosa similar en altres àmbits de les relacions socials en les últimes dècades. S’ha introduït un fort relativisme moral. A l’hora de jutjar el que és bo o dolent, el que és just o injust, en les nostres relacions i decisions, el criteri econòmic ha desplaçat altres dimensions no dineràries de la conducta, com el compromís moral amb els altres i amb la societat. 

EN L’ÀMBITde les relacions empresarials, alguns directius consideren que si indemnitzen, d’acord a la llei, poden fer els ERO que vulguin. El fet que els empleats hagin dedicat la seva vida a l’empresa sembla que no rep un compromís a canvi. O que quan decideixen traslladar les fàbriques d’un lloc a un altre, creguin que no tenen cap deure de lleialtat amb la comunitat que els ha ajudat a créixer. O que, a l’hora de pagar impostos per les activitats comercials, com la llei li ho permet, les grans corporacions puguin situar la seva seu fiscal on millor els convingui en lloc d’on obtenen els guanys.  

A l’hora de justificar aquesta mena de conductes, directius, financers i inversors se solen escudar en les “lleis del mercat”. “¿Això és un saqueig?”, es va preguntar retòricamentRodrigo Ratoquan va ser interrogat sobre les qüestionables conductes de la sortida de Bankia a Borsa.  “No, és el mercat, amic meu”, intentant sacsejar-se la responsabilitat en el frau que significava aquesta operació.  

No es pot utilitzar el nom del mercat en va. Els mercats no són amorals. Ho són les conductes d’alguns dels que s’hi mouen.  El mercat, és a dir, les relacions entre compradors i venedors de béns i serveis, o entre empleats i ocupadors, no són un territori de què s’hagin exclòs les obligacions morals i socials. Al contrari, la bona economia ensenya que el mercat és una institució econòmica que té una intensa dimensió moral. El mercat es pot defensar des del llenguatge de les virtuts cíviques. 

Igual a les dues parts

Només es pot parlar de “mercat” quan la transacció o el contracte beneficia igual les dues parts. El contracte laboral ha de beneficiar igual ocupadors i empleats, si no no es pot parlar de relacions de mercat. No hi ha mercat quan la transacció o el contracte beneficia únicament, o de forma desequilibrada, una de les parts.  

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

L’economia de mercat ha sigut el sistema econòmic que més prosperitat i benestar ha creat en la història de la humanitat. Les classes mitjanes del segon terç del segle passat –elsTrente Glorieuses–van ser el resultat que l’economia de mercat va crear prosperitat inclusiva. La societat té motius per ser amable amb les activitats empresarials (‘business friendly’). Però en les últimes dècades ha sorgit una nova cultura econòmica. I una part de la societat ha utilitzat el mercat en benefici propi. És lògic, per tant, que hi hagi un cert recel social. Hem de remoralitzar el mercat per construir una societat bona i decent.